Jo no
sóc d’aquí, jo només he vingut a observar, i passaré sense pena ni gloria,
perquè jo només he vingut a mirar.
He vist
com naixeu pulcres, innocents, nets d’esperit. Llavors al cap del temps us aneu
espatllant de cos i ànima.
He vist
com us estimeu, abraceu, rieu, però també com us odieu, envegeu, maltracteu.
He
contemplat coses meravelloses, els rius, els boscos, les muntanyes, el mar, el
cel, tots els essers vius.
He
mirat com aneu com somnàmbuls, programats, deambulant per aquí i per allà
buscant no sé que.
Us
observo des de fa anys sense saber que voleu i a on aneu.
Us
ajudeu els uns als altres, lluiteu per sobreviure, però també us elimineu sense
pietat.
El
diner us mou el món d’una manera cruel, creant grans desigualtats entre
vosaltres, però també sabeu ser solidaris.
I marxaré
sense pena ni gloria, havent vist coses extraordinàries, però també coses terribles, decebut i alhora content perquè jo no sóc d’aquí.
Feliu
Añaños Masllovet
Portada 
