Aprofitàvem el temporal d’aigua dels darrers dies per arribar-nos el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, fins a Sant Quirze de Safaja.
Teníem la certesa de poder veure i sentir - com en poques ocasions en els darrers anys - , la caiguda de l’aigua des d’una alçaria propera als 10 metres fins al fons del barranc, i fer-ho alhora des de sota aquesta magnifica bauma, que la nostra espècie ha vingut fent servir d’ençà que existim.
La balma de l'Espluga de Sant Quirze Safaja 585 mts. N 41º 43.854 E 2º 09.629 presenta tres fases; la primera és de caràcter epipaleolític, la segona fase està caracteritzada per una indústria lítica de raspadors, perforadors i geomètrics, encara sense ceràmica; la tercera fase s’inicia amb geomètrics, escassa ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.
Els testimonis més antics han aparegut en les excavacions fetes l'any 1.960, on a cinc metres de profunditat es trobà únicament material lític.
Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l’aire lliure de manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a existir els dos tipus d’hàbitat de manera alternativa segons els llocs geogràfics que s’ocupaven.
Un exemple d’hàbitat en cova o abric propi del Neolític Antic, el tenim en aquesta balma. Es tracta d’un abric de roca calcària, en forma d’arc de cercle d’uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques.
El Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, recollíem imatges d’aquest doll d’aigua, que alimentarà també durant uns quants dies, els salts de Sant Miquel del Fai.
Entràvem a la Fonda Safaja, no tant per trobar aixopluc, sinó per recuperar forces , i també ; perquè no? per celebrar adequadament la consecució del nostre modest objectiu d’aquest mati: recollir imatges d’un salt d’aigua.
Antonio Mora Vergés
Portada 
