No tenia clar si estava retratant aquesta esglesiola quan m'aturava al capdamunt d'un camí, al costat del tancat del que fou Mas senyorial de Servitge.
L'enciclopèdia de Catalunya diu en relació al indret: Vallformosa. Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d'aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell. La vil·la de Vallformosa és documentada en una butlla del 978. L'església de Sant Salvador, annexa a l'actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d'ençà del segle XI.
De la descripció tècnica de Sant Salvador reprodueixo: Es tracta d'una església historicista de caire gòtic, de la qual en destaca una portalada lateral. Aquesta presenta un arc de mig punt adovellat que alterna el color blanc i el rosa, i dues columnes a banda i banda que també juguen amb aquests colors. Tot el conjunt està en mal estat.
Església d'estil historicista i neoclàssic, de notable interès arquitectònic i artístic. Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, són els elements més valuosos. La Vallformosa és coneguda documentalment a partir d'una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, tenia el rang de parròquia. Al segle XI les terres de la parròquia formaven part del terme de Manresa. La senyoria sobre les terres de Vallformosa corresponia a la família dels Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu de Manresa (de la que durant molts anys la parròquia va ser filial) i el veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casà amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix l'església ha sofert molts canvis, i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici neoclàssic es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles.
Es tracta d’una església d'origen medieval, tot i que la construcció actual data del segle XVIII. És de planta rectangular, amb coberta de doble vessant, i d'una gran alçada. L'església actual està situada a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible des de l'exterior.
La construcció mostra en l'exterior un estil historicista, amb les parets llises. Té un portal d'inspiració neoromànica (l'únic accés) situat a la façana lateral de migdia, a la planta superior, que consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta; la imatge central ha estat arrencada.
A la part davantera de l'església hi ha adossat un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets de forma triangular i amb un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades, i parcialment pintades de color blanc.
L'interior, d'un estil neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau, amb un cor. La decoració mural i les voltes són d'un classicisme de força qualitat. L'església es troba a la part enjardinada del conjunt de Can Servitge. La façana de tramuntana està flanquejada per un petit estanc, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Actualment la construcció es troba molt descurada, amb pintades a les parets i runes a l'entorn.
La masia de gran interès històric i arquitectònic, és una de les més destacables de Rajadell. És una obra bàsicament del segle XVIII, convertida al XIX amb l'apogeu del conreu de la vinya, en un gran casal.
Durant el segle XIX Can Servitge degué gaudir de gran prosperitat econòmica, lligada a l'explotació de la vinya. A partir de la dècada de 1960 els terrenys del voltant de Can Servitge, propietat de Miquel Rovira Perramon, foren venuts en parcel·les, i s'inicià la construcció de la urbanització rural amb el nom de Can Servitge.
Durant la dècada de 1980 la masia canvià de propietaris i és convertí en una mena de granja o alberg per a joves. L'experiència no resultà gaire exitosa i el recinte fou clausurat per la Guardia Civil. Va restar embargat per una entitat d'estalvis.
Antonio Mora Vergés
Portada 
