Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

cultura
[ cultura ]

·El pont del Rossinyol i el pas de la Foradada de Sant Miquel del Fai
·Biblioteca de Moià - Agenda març 2024
·Sant Vicenç de Torelló, o Lloriana de Ter
·Biblioteca de Moià - Agenda febrer 2024
·Santa Margarida de Vilaltella i el Santuari dels Munts
·Biblioteca de Moià - Agenda gener 2024
·Una volta per la riera de Fonts Calents
·Biblioteca de Moià - Agenda desembre 2023
·Sant Pere de la Portella, l'abandó imperdonable

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Moianès: Història tràgica de la Datzira
Enviat el Dijous, 11 de maig a les 06:00:00 per Redaccio

cultura
La curiositat per conèixer la història d’aquesta casa,  sorgiria arran de la publicació d’un article a
www.moianes.net  [ El calders, un riu, un món ], en el que feia respecte de la casa el següent comentari : “Esmorzàvem uns centenars de metres més endavant, amb la visió de Marfà  a les alçades i  els Sors i el Xei a banda i banda del torrent. Desprès d’esmorzar fèiem camí a la Datzira, no sense algun entrebancs creuàvem per damunt de pedres inestables el corrent d’aigua; els gossos de la finca, ben al contrari que en altres llocs, venen sempre a saludar als estranys, s’ha de dir que actualment viuen a la finca un bon nombre de famílies que practiquen l’agricultura ecològica i la vida natural.

Hom voldria conèixer la història que imagina tràgica d’aquest indret , sobta malgrat els esforços dels actuals estadants la ruïna dels edificis, com sobta el nombre i extensió que tenien en algun moment – no massa llunya – del passat; s’expliquen desgràcies de la fil·loxera, però plana per aquesta vall deliciosa, amb una presència quasi corpòria una munió d’esperits turmentats !.

Desitgem tota la sort del món als estadants actuals i futurs perquè també en aquest indret, no desaparegui mai l’activitat, i amb ella, la presència humana. Fan molta tristesa les cases enrunades que aquí i allà, s’aixequen com monuments a l’estultícia de la nostra espècie !. Els gossos de la casa, ens acompanyarien fins quasi la bauma de la Coma, on aconseguiríem  – no sense esforços – fer-los tornar fins a la Datzira.”

El darrer cap de setmana d’abril, fèiem camí vers La Punta del Revolt de l’Àliga, per contemplar des de l’alçaria, el pla de Marfà, amb la casa i l’ermita de Sant Pere de les Gallines, i per constatar visualment aquella impressió de l’extrema ruïna i abandó de la Datzira.
Justament en comentar la sortida amb un home de 82 anys, aquest ens va explicar, el que ell recordava en relació a la història de la família, que certament i com ens temíem és una història   tràgica:

No feia gaire temps que la guerra civil s’havia acabat,  la Vall tota bullia de vida i activitat econòmica, i una de les cases més significades quan al treball i la potència financera, era justament la Datzira. El fill de la casa, un home de gran fortalesa física,  dotat alhora d’una gran intel·ligència pràctica , fa saber a tothom que properament és casarà ( espero la col·laboració dels lectors  per conèixer la família i procedència de la que seria la seva muller i la jove de la Datzira ), i com no podia ser d’altra manera, és fa una festa excepcional per a celebrar com cal aquelles noces ( espero la col·laboració dels lectors per conèixer el lloc on es va dur a terme la cerimònia de matrimoni i totes les dades que siguin possibles de la festa ). Els nuvis com era costum a l’època, comencen la seva vida en comú a la seva cambra de la casa on romandran junts tots els anys que el bon Déu els ho permeti. Justament quan el nuvi assegut al llit comença a treure’s la americana, es desploma endarrera i queda mort al moment !.

La persona que m’explica la història no coneix més dades, però és fàcil pensar, que desprès d’aquesta situació tant i tant tràgica, la Datzira, els pares i la vídua del finat, comencessin un calvari de dolor que portaria la casa a l’actual estat de desolació, i  a les persones  al decandiment psíquic i físic que precedeix a la fi de l’existència.

Amic lectors, sempre sou pregats d’aportar dades complementaries a totes les històries que recullo, en aquesta concretament us adreço un prec molt especial, perquè penso que s’ha de recollir amb el màxim de rigor. Per endavant gràcies.

(c) Antonio Mora Vergés

 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 4.33
vots: 3


Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

cultura

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 2 Comentaris | Buscar discusions
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau

Re: Història tràgica de la Datzira (Puntuació 0)
per Anònim el Dilluns, 15 de maig a les 15:43:11
Els Datzira de Marfà són avantpasats meus poc investigats fins ara, i també de la meva dona. Tinc una Elisabet Datzira que casa el 1646 amb Joan Matarrodona, de Mura, hereu. Una Maria Datzira, muller de Miquel Pujades de Castellterçol que té una filla es casa el 1798 amb un Josep Valls. Aquesta és per ara tota la informació que tinc sobre els Datzira de Marfà.




Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.23 Segons