L‘Ajuntament de Calders ha aprovat per unanimitat, en l‘últim ple ordinari, declarar cinc arbres del municipi com a arbres d‘interès local i comarcal mentre el conjunt d‘arbres de la font de Bellveí està ja en tràmit, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, per a ser declarats arbres monumentals d‘interès nacional.
Aquesta actuació s‘afegeix a la declaració que ja es va fer l‘any 2005 de l‘Alzina de l‘Arola, quedant ara, doncs, un total de sis arbres catalogats i protegits a nivell local i comarcal i el ja esmentat conjunt de Bellveí en tràmit per a la seva declaració d‘interès nacional. Aquests arbres tenen un especial interès i rellevància en el patrimoni natural i biològic col·lectiu del municipi de Calders. En concret els nous arbres catalogats són:
a) Alzina de La Guàrdia (Quercus ilex ssub. Ilex)
D‘aproximadament 70 anys d‘edat i 13 metres d‘alçada. És una alzina molt desenvolupada, de forma i port perfecte i capçada molt densa i ben estructurada. La combinació del gran Mas amb aquesta alzina, que competeix en alçada i amplada respecte a la façana, fa d‘aquest conjunt un paisatge únic.
b) Pollancre de Les Tàpies (Populus nigra var. italica (populus pyramidal)
Els seus 45 metres d‘alçada el converteixen, de ben segur, en l‘arbre de més alçada de tota la comarca. De port perfectament piramidal i ramificat des de la base, és situat a la Riera de les Tapies i a uns 80-90 m del saltant del mateix nom, en lloc gairebé inaccessible, per la orografia i la vegetació, fet que ha comportat que es desenvolupi de forma totalment natural. Està acompanyat riera avall, a uns 20 m, per 3 exemplars de la mateixa espècie que encara que mes petits, passen els 25 metres d‘alçada.
c) Plàtans del Manganell (Platanus hispanica, platanus hybrida, platanus acerifolia)
La copa unificada dels tres plàtans, de gairebé 35 metres i més de 110 anys d‘edat, amb els bancs als seus peus, esdevenen un passeig i zona de lleure tradicional i popular en aquesta zona, essent el camí tradicional i peatonal entre la Colònia Jorba i l‘església de Sant Pere de Viladecavalls. El paratge, amb l‘embassament, agrupa gran diversitat d‘espècies animals i vegetals, destacant, també, els ànecs i altres ocells.
d) Roure de l‘Angle (Quercus cerrioides)
Arbre de més de 200 anys dedat situat a tocar de la Font de l‘Angle i el marge esquerra del riu Calders. Juntament amb altres roures d‘alçada similar i perímetres més petits formen una cúpula que cobreix la font i els seus voltants. De port natural es divideix aviat en dos troncs principals, encara que amb una branca trencada, ha desenvolupat una capçada ben estructurada. Presideix el conjunt de vegetació de la Font de l‘Angle, indret paisatgísticament molt interessant per la combinació de la Font dins una construcció de pedra, amb la vegetació exuberant i pròpia d‘altituds més elevades, la proximitat del riu i els conreus
e) Roure de Bellveí (Quercus cerrioides)
Un altra arbre de més de 200 anys d‘edat La seva mida i el seu port, copa oberta i ben estructurada fan l‘excepcionalitat d‘aquest arbre. Aprofitat pels pagesos per la seva ombra pel lleure i el descans. per la seva situació al costat dels plàtans de Bellveí serveix per equilibrar i de contrapunt a aquests. Encara que prolifera la vegetació arbustiva sota la seva copa, es troba sol, desenvolupant una copa ample i equilibrada, la creu a 4 m, indicaria alguna esporga de formació
Conjunt de Bellveí
El conjunt en qüestió, del qual s‘ha solfllicitat la seva declaració de conjunt d‘arbres d‘interès monumental nacional, és format per dos plàtans a la banda dreta del riu Calders, que actuen de portal al conjunt de la font, i un grup de 10 plàtans, a la banda esquerra i situats a l‘entorn del conjunt de la font de Bellveí. Els dos plàtans de la banda dreta (Platanus hispanica (platanus hybrida, platanus acerifolia) tenen una capçada conjunta de 24 metres i una edat aproximada de 100 anys i per la seva situació i forma són una autèntica porta arcada de benvinguda a la Font de Bellveí. Anuncien la propera arribada ja que per la seva ubicació s‘observen molt abans d‘arribar, quan es baixa pel camí.
Els altres 10 plàtans són situats a la banda esquerra del riu Calders, també amb una edat de 100 a 110 anys i perímetres quen arriben a més 3‘20 metres i 30 metres d‘alçada. Estan agrupats en quadricula alineació no perfecte, dels quals 4 es troben en l‘espai propi de la font.
El conjunt juntament amb tres pins pinyoners, d'alçada similar, i dos roures ubicats sobre la font, a tocar del marge esquerra del riu Calders, forma una massa compacta que destaca a la tardor pel contrast de colors de les fulles.