amora va escriure "
Acostumo, -aimador com soc dels relats breus – a rellegir els evangelis. Pertanyen està clar al gènere literari anomenat apunts, que tots hem practicat almenys en l’etapa d’estudiants, son com petits retrats, que només amb molta imaginació ens permeten fer-nos una imatge de com fou la vida de Jesús de Natzaret.
La pregunta la trobareu a Lc 8,45 , i sorgeix com a conseqüència de l’acció d’una dona que patia hemorràgies des de feia dotze anys, i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure , però ningú l’havia poguda curar. Jesús estava tant envoltat de gent, que segons l’evangelista, quasi l’ofegaven. La dona se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell. A l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. I aleshores, Jesús pregunta : Qui m’ha tocat ?
Jesús sap sempre qui l’ha tocat, de qui és fins la més petita de les espelmes, i ens coneix a tots i cadascun de nosaltres, en aquest relat deliciós ens vol recordar una obvietat, hem de ser conseqüents, i reconèixer en nosaltres el resultat de les peticions que li fem.
Continua explicant-nos l’evangelista ;
Tots negaven que ho haguessin fet , i Pere digué :
Mestre, però si tota la gent t’envolta i t’empeny !
Però Jesús insistí :
Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.
La dona veient-se descoberta, s’acosta tremolosa, es prosternà davant d’ell i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.
Jesús li digué :
Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.
Qui amics lectors al llarg de la seva existència, en la seva persona, i/o en la d’algun dels seus éssers més estimats, no ha tingut la certesa de viure un miracle ?. I, quants de vosaltres ho heu dit, ni que sigui en l’àmbit dels amics ?. Escoltem sempre les històries de la descreença, fins alguns esbomben fets quina falsedat històrica està acreditada, amb l’únic objectiu de combatre justament la figura i l’obra de Jesús.
Os explicaré avui una història de la que jo en vaig ser protagonista. Tenia aleshores, l’any 1982, 27 anys, i la meva salut minvava per dies, mentre esperàvem el naixement de la primera filla, la Montserrat. El cirurgia, Dr. Simó Déu , em deia que posposar la meva intervenció només implicava majors riscos; jo però volia veure el naixement de la meva filla, i així va ser, ella naixia el 22 de maig, i m’intervenien d’urgència el dia 24 del mateix mes. Jo, de fa molts anys, he fet meves, les paraules de Maria, Fiat mihi secundum verbum tuum, Lc 1,38, però certament volia viure i gaudir de la meva família, i així ho vaig demanar a Déu. La resposta a dia d’avui son dues filles, i fins ara dos nets, que constitueixen per a mi, una clara benedicció de Déu.
M’he permès en ocasió de la Setmana Santa de 2007, d’explicar-vos també a vosaltres amics lectors, aquests fets que em succeirem a mi, i dels que sempre que n’he tingut ocasió, n’he deixat constància. El senyor va obrar en mi meravelles !
A la pregunta de títol, amb el cor agraït, contesto ; jo t’he tocat Senyor !
Que la teva benedicció ens acompanyi per sempre !
Amen !
© Antonio Mora Vergés
"
|
| |
Puntuació promig: 5
vots: 2
|
|
Portada 
