moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - Els dolmens contemporanis del Moianès

Des de que, literalment, em “patejo” el Moianès a la recerca de la fauna que queda, me’n adono, sense necessitat de recorre als sistemes agressius, lo malament aprofitats que estan els seus recursos sostenibles naturals.

Faig referència al divertiment i negoci només per uns quants que representa la destrucció de les pistes, camins i rieres forestals a causa del excessiu transit de vehicles a motor (cotxes, motos, quads.....) amb la corresponent contaminació ambiental del soroll , la pols i els gasos contaminants. Molts dels quals interpreten aquets camins com si fessin el rally del Dakar o similars . No se per que serveixen els circuits oficials.

A tot això hi afegim la quantitat de restes de cartutxeria i casquets de projectils per part d’alguns caçadors que lluny de guardar-los a las cananes per tirar-los després al lloc que correspon, els escampen per tot el sol dels boscos i camps. Es veu que es mes còmode obrir el canó de la escopeta i que caiguin ells solets al terra.

No en teníem prou que ara es moda el joc de “guerrilles” d’uns quants ganasses disfressats de “Rambos” que juguen a fer guerres (?), com quan jo era petit. Diuen que es per descarregar adrenalina (?) i disparen amb rifles de repetició, boletes de plàstic que també van escampant i afegint en mig de la pinassa, fullaraca i el terra dels nostres boscos. Sembla ser que això porta ingressos de diners extres. Però per a qui ?

Després hi tenim alguns “excursionistes” del manual “ Que toca hacer este fin de semana” que deixen el seu “imprinting” a sota el pi o al arbre ha on han berenat, amb el conseqüent envàs de refresc (buit per suposat) la caixeta del tabac, el tovalló “desechable”, el paper de plata de la xocolata i altres pertinences.

Molts cops me he trobat el envàs de les vitamines revitalitza’ns que alguns ciclistes prenen per que les seves forces no defalleixin. Jo els hi recomanaria un bon pa amb tomàquet i un bon tros de pernil. Es molt mes saludable i fem al mateix temps país sense malmetre el entorn.

Ja no em fico amb certes estructures que, amb l’avenia d’algun ajuntament, s’han muntat fora dels territoris considerats polígons industrials els quals jo pensava que eren planificats per ser destinats a aquest fi. D’altres, que amb l’excusa de ser hereus sen se esforç, es pensen ser els reis del “mambo” d’aquestes contrades i es passen per el forro las normatives civils i lleis municipals i de la convivència, s’atreveixen a fer tales d’arbres de forma indiscriminada amb la finalitat de construir una pista de moto cros.

Ara ja per mes INRI cada cop mes sovint en vaig trobant als racons mes insospitats i llunyans dels pobles i la vila, apart del dolmens prehistòrics de pedra que formen part de la historia del Moianès, per cert mal cuidats i mal aprofitats, altres tipus de dolmens, però dels nostres contemporanis. Em refereixo a piles de tota mena de deixalles que comencen a prodigar.

La fotografia en qüestió pertany al camí que puja a Vilarjoan i que s’entra per la carretera de Manresa davant del camí de la Bussanya. Avui s’ha transformat en ruta eqüestre i motorista. Aquest fantàstic present es a la dreta de la riera d’Om a sota mateix dels singles del serrat Vilardell a on es fan entrenaments d’escalada. Os recomano que ho visiteu. I voreu sacs de ciment forjat, trossos de rajoles, escombraries, bosses de plàstic plenes de no se que, trossos d’aglomerat i altres presents que fan un complement fantàstic del nostre paisatge. Com si no hagués deixalleria al poble. Però ni han que s’entesten en escampar la merda fora de casa seva, la qual suposo deu estar neta o potser no.

Tot això comença a formar part del paisatge i instint prehistòric contemporani, en la bona entesa que els prehistòrics Neandertals pobladors del Moianès eren mes cívics i mes nets. Es per això que encara es conserven les seves restes.

Tot i tenint en conte i centrant-me, sobre tot en el municipi de Moià, a on estic empadronat i es a on visc el dia a dia, em recorda una mica als pobles del far-west o campi qui pugui. El consistori no es el responsable directe de que certes persones tinguin un comportament incívic. Apanyats estaríem si tinguéssim que tenir a darrera de cadascun dels vilatans un policia, que per cert quan els necessito no els trobo.. Però sen se cap dubta un deficient servei per mantenir el poble net es sinònim de convidar a molta gent a que les papereres solament estan per adornar i màxim quan la majoria ni es buiden. Així dons col·labora indirectament a anar fomentant un Moià brut. “La quisca estimula la quisca”·

Com a detall he de manifestar que la paperera que hi ha al costat de casa meva i el seu entorn, inclosos els dels corresponents contenidors de las deixalles els qual tinc la sort de tenir al costat del meu jardí i ensumar els seus aromes, lo que correspon als “barranderos” solament es buida i neteja quan truco insistentment al ajuntament per que el vinguin a netejar-ho. Posats a col·laborar potser tindria que passar a fi de mes per les oficines i parar la ma per el servei prestat. No se que farem quan siguem el 15.000 habitants que pretenen els “planificadors del futur” del consistori.

En fi, tot lo idíl·lic del Moianès que fins ara he anat cantant i escampant sen va poc a poc en orris. Comença a ser una comarca vulgar a on creixen els “dolmens” contemporanis que ve a ser la proliferació de la merda i això constitueix una identitat impròpia del lloc a on jo i molts moianesos encara que siguem d’adopció no ens volem contar com a tals.

Josep Lainez –Moià-

genm@joseplainez.org
www.joseplainez.org