Moianès: Les figures proteccionistes dels espais naturals
Enviat el Dimarts, 20 d'octubre a les 18:18:27 per Redaccio |
|
En les exposicions anteriors, de forma molt simple, varem plantejar quins i per què hem de protegir els espais naturals del Moianès (I). Varem veure que això comportava mantenir la identitat del territori i que els beneficiats mes directes de protegir aquets espais som els mateixos habitants de la comarca i en conseqüència les futures generacions(II). La següent qüestió que hom es planteja és : Com hem de protegir? Es evident que a aquesta pregunta s’impliquen altres factors, els quals molts de ells son aliens a la voluntat dels habitants de la mateixa comarca. Per això cal una planificació i saber quina mena de territori pretenem i volem conservar. Però per això cal comprometre’s tothom sense excepció.
Protegir un territori està supeditat no solament a la predisposició de la seva població civil, hi han immiscides també las regulacions i lleis de la Generalitat, del Estat i en el nostre cas de la Comunitat Europea que al mateix temps estan supeditades a las decisions de la UICN «International Union for Conservation of Nature and Natural Resources» ( Unió Internacional per la Conservació de la Natura ).
Aquest organisme va se fundat el Octubre del 1948 en el marc d’una conferencia internacional celebrada a Fontainebleau, França. Te la seva seu a Gland, Suïssa. Reuneix 83 estats, 108 agencies governamentals, 766 ONGs i 81 organitzacions internacionals, al voltant de 10.000 experts i científics de 181 països.
La seva missió es la de influir, alenar i ajudar a las societats de tot el mon a conservar la integritat i diversitat de la natura i assegurar que tot us de recursos naturals sigui equitatiu i ecològicament sostenible.
En el seu document publicat al any 1980 “Estratègia Mundial per a la Conservació: La Conservació dels recursos vius per a un desenvolupament sostingut” (UICN, 1980). Indica que la conservació dels espais naturals a tot el món ha de tenir tres objectius bàsics,:
1.- El manteniment dels processos ecològics essencials i els sistemes vitals.
No ens podem quedar amb les idees antigues de conservació d’unes espècies concretes o d’uns espais naturals dispersos, dissenyats com illes naturals en el conjunt del territori, sinó que cal assegurar el funcionament general de tot aquest territori. Un concepte especialment important relacionat amb aquesta idea és el de la connectivitat ecològica. En resum: Tenir clar quins son els processos i la funcionalitat del territori que cal mantenir i conservar.
2.- La preservació de la diversitat genètica. Tradicionalment, la biodiversitat es limitava a la diversitat d’espècies, principalment animals i plantes. Avui en dia, però, aquest concepte es considera a diferents nivells:
- Nivell genètic, ja que els gens representen el material bàsic que permet la varietat de la vida i facilita l’evolució de les espècies.
- Nivell d’espècies: és el concepte més tradicional de biodiversitat, ja que és el més estudiat i perceptible. La preservació de la biodiversitat d’espècies suposa el manteniment de poblacions viables tant pel que fa a abundància com a distribució.
- Nivell d’ecosistemes: o sigui, agrupacions d’espècies que es relacionen entre elles en un determinat territori. Si conservem aquests ecosistemes conservarem les espècies que hi viuen.
- Nivell de paisatge: o sigui, grans unitats territorials que es diferencien de les altres per raons de climatologia, orografia, tipus de sòl...
3.- Explotació racional de les espècies i els ecosistemes. La protecció d’un espai natural no significa expectatives negatives per a la població local, en forma de prohibicions de determinades activitats. Allò que cal fer és que aquestes activitats (agricultura, ramaderia, aprofitament forestal, industria, urbanització, turisme...) siguin compatibles amb els objectius de conservació. Per altra banda, obre la possibilitat de que la declaració d’un espai natural protegit suposi noves expectatives econòmiques per a la població local (turisme rural, excursionisme, difusió del territori...).
Però una cosa son les bones intencions i fins i tot la necessitat col·lectiva i un altra son els interessos de cada nació, regió, municipi i els privats incloent aquí els partidistes. Aquets últims entren en el joc per demostrar qui es mes proteccionista i obtenir vots en el moment de les eleccions encara que després les “bones intencions” es quedin arraconades en qualsevol calaix o resultin un nyap complexa de solucionar.(Cas del malauradament famós canal La Segarra- Les Garrigues). En el nostre país hi han diverses figures proteccionistes dels espais naturals (ENPE):
PARC NACIONAL: De gran extensió. De alt grau de protecció. D’interès científic, paisatgístic i educatiu. No es permet cap explotació dels recursos naturals.
PNIN (PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL): Extensió mitjana/ petita. D’interès científic, paisatgístic i educatiu. De mig grau de protecció Compatible amb els usos tradicionals.
RESERVA NATURAL:.
RESERVA NATURAL INTEGRAL: Extensió petita. De grau de protecció alt. D’Interès científic.
RESERVA NATURAL PARCIAL: Idèntic al anterior depenent dels recursos.
PARC NATURAL: D’extensió gran. D’Interès natural. De grau de protecció que oscil·la entre mig i baix. D’aprofitament ordenat dels recursos.
PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural): Una espècie de figura de cara a la galeria que fins la actualitat personalment no se per que serveix. Al menys les zones PEIN que tenim al Moianès.
XARXA NATURA 2000 : Davant el passotisme de moltes nacions i estats neix aquet projecte de la Unió Europea constituït amb la aprovació de diverses directives per la contribució a garantir la biodiversitat de la Unió.
Per dissenyar la Xarxa Natura 2000 se’n deriven: LIC ( Lloc d’interès comunitari)
ZEC (Zona Especial de Conservació) ZEPA (Zona Especial de Protecció de certes espècies d’Aus)
ALTRES FIGURES: Reserves Naturals de Fauna Salvatge
Refugis de Fauna Salvatge – Son ’iniciatives de propietaris a on es prohibeix la caça.
Reserves Nacionals de Caça
L’avantprojecte de Llei d’ordenació sostenible de la Pesca Fluvial Recreativa
Les reserves de la biosfera de la UNESCO
Convenció de Ramsar sobre les zones humides
Al meu entendre hi ha i ha hagut, per part de molts politics dels que han governat i governen, poca sensibilització o per que han estat supeditats a certs interessos que els han mantingut condicionats i lluny de governar,el qual, molts cops, suposa prendre mides impopulars, no han set suficientment valents en la creació d'una eficaç normativa general i s'han anat posant pedaços sistema campi qui pugui i això ha comportat un excés de figures i nomenclatures las quals, penso, s’han creat per intentar complimentar a tots els gustos i interessos constituint una espècie de “café para todos” que mes aviat penso jo que si assembla a una olla de grills que la eficàcia i la gestió real de la majoria d’elles per les quals han set creades. En definitiva que algunes d’aquestes figures les quals ocupen la majoria del territori, serveixen nomes d’aparador. I les zones PEIN a on estan englobades las del Moianès son unes d’aquestes.
El PEIN (Pla d’Espais d’interès Natural) dels quals al Moianès hi ha cinc àrees petites i aïllades. (Per mes informació vegeu www.joseplainez.org/ espais d’interès natural) Últimament , de moment sobre el paper i amb el nou Pla Urbanístic de la Catalunya Central, sembla que aquestes àrees seran connectades i ampliades. Però, personalment, continuo sen escèptic tenint en compte que en la majoria dels programes electorals dels partits que governen els municipis trobo a faltar projectes seriosos, efectius i engrescadors en els quals i predomina el folklore mentre que la protecció del territori queda en el darrer terme i a base d’arranjar algun camí. Trobo a faltar un veritable pla de protecció d’una determinada zona o punts a on sense renunciar el desenvolupament del territori aquells tinguin el futur garantit. Es un tema que es passa de puntetes “ja ho solucionarà un altre” i aquell tros de terreny que encara conserva la seva identitat es va degradant. Es la sensació que vaig apercebin del Moianès quan miro vint anys enrere.
Per un altra banda, ens hem de refiar de iniciatives que provenen de la constitució de plataformes proteccionistes que quasi sempre son dirigides per sota ma per certs interessos partidistes radicals. En definitiva que es un peix que es mossega la cua sense cap solució.
Entren també dins de l’escena certes agrupacions amb historia que han començat molt be però que al cap d’uns anys, els seus dirigents, els quals estan constituïts per gent professional i intel·lectual han caigut també en el parany del partidisme i lluny d'aglutinar gent de totes les ideologies però amb les mateixes inquietuds sobre la protecció del territori es transformen en guetos obsolets i negatius en el qual es practica el "estàs amb mi o estàs contra mi".I es que en el fons molts d'aquets dirigents, que generalment es mouen amagats a la ombra, la seva pretensió i objectius, valent-se de la filosofia de la entitat, es la de aconseguir la cadira.
Tornant al tema, les zones PEIN, quan es van qualificar, ho van ser d’acord amb les següents normes: A.- Normes de Característiques especials
B.- Normes generals obligades d’aplicació, con ho son el Regiment Urbanístic i la Regulació d’usos i activitats. C.-Normes particulars: Directrius sobre el planejament urbanístic. Prohibicions de determinades obres o infraestructures. Protecció d’aigües superficials i subterrànies. Protecció de zones humides.
D.- Protecció de la Flora i la Fauna.
Actualment bona part dels espais del PEIN , mes de 10 anys després de la seva aprovació, NO TENEN documents ni òrgans de gestió. Segons una avaluació elaborada per una comissió de la Institució Catalana d’Història Natural “ EL PEIN 10anys després: balanç i perspectives” va arribar a les següents conclusions en les que per suposat podem incloure sense cap dubte a les zones d’interès natural del Moianès.
· Mals resultats per la pressió antròpica.
· Cap mena de gestió ja que la establerta és obsoleta.
· No hi ha cap mena de coordinació entre les administracions relacionada amb la seva gestió.
· Manca total de recursos.
· Manca de programació d’actuacions.
· No hi ha cap MENA d’avaluació de resultats.
· No s’apliquen instruments disciplinaris per actuacions incorrectes en els espais protegits.
Aquesta deixadesa i irresponsabilitat per part de qui correspon, generalitzada a tot el País i el Estat, ha comportat una pressió per part dels estaments internacionals forçant la aprovació de la Llei 12/2006 amb la declaració com a zones de especials conservació (ZEC) i las de protecció especials per certes espècies d’ocells ( ZEPA) que es deriven de l’aplicació de la Xarxa NATURA 2000 obligats per la Unió Europea.
Això ha originat que per exemple el Canal de La Segarra/ Les Garrigues hagi esdevingut un problema social, econòmic i polític de grans dimensions que no entén ningú i que ara s’ha de solucionar seguin les normatives dels de fora, a base de pegots, sancions i negociacions, que paguen las conseqüències la pagesia de la zona un cop s’han gastat els cales per millorar las condicions de la explotació de les seves terres. Això ens demostra una manca de planificació, de descoordinació, de consens i m’atreviria a dir d’ignorància i d’afegir certs interessos de qui sigui per part dels governants i politics i per un altra banda la manca d’informació sobre el tema creant un recel a la població civil que res beneficia al que en realitat suposa la protecció del territori, de quina manera i com s’ha de fer.
Continuarà..............
Josep Lainez
|
| |
Puntuació promig: 0 vots: 0
|
|