|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Lluçanès: Santa Eulàlia de Puig-oriol. Poble i cap del municipi de Lluçà. Territori serè
|
|
 Sortíem del nostre Vallès [ territori alterat ], a les 7,00 del mati, el sol tot just començava a sortir; anàvem: El Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray i Lopez, la Paqui Cabeza Carrasco, i l’Antonio Mora Vergés; havíem quedat amb la Irene Tironi Laporte, la nostra sherpa per les terres del Lluçanès a les 8,00 davant l’entrada de la Surina a Sant Bertomeu del Grau. La nostra destinació en aquesta ocasió era Santa Eulàlia de Puig-Oriol.
Al voltant de les 9,00 hores des del mas Puig-Oriol que es troba a 500 m del nucli de Sta. Eulàlia de Puig-Oriol, accedíem al petit cementiri; volíem recollir imatges de la primitiva església de Santa Eulàlia, El 905 hi ha ja constància de l’existència d’aquest temple Parroquial, com a sufragània de Lluçà, malmesa possiblement pels terratrèmols de 1.428 fou refeta l’any 1435, dins l'àmbit de l'actual cementiri, on resta part de la vella edificació. Malgrat l’aparença, l’edifici actualment fa funcions de magatzem i/o dipòsit; romànic certament, però magatzem al cap i a la fi.
El poble es formà a partir del s XVIII. El 1855 s'independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població.
|
|
Lluçanès: 2ª Fira de Sant Martí a Santa Maria de Merlès
|
|
 2a Fira de Sant Martí amb més de 30 parades i moltes activitats culturals i lúdiques.
La bona acollida de la primera edició de la fira de Sant Martí del petit poble berguedà de santa Maria de Merlès ha animat a fer-ne una segona edició amb més parades i més activitats tant culturals com lúdiques per a tots els públics. Serà el dissabte, dia 15 de novembre al matí al centre de la població.
La fira s'obrirà amb un esmorzar de brasa i servei de bar a partir de les 8 del matí. A les 10h. obriran les més de 30 parades inscrites amb aliments de proximitat com pa i verdures locals, embotits i formatges, roba d'abric com gorrets, jerseis i mitjons de llana i d'altres artesanies. A la mateixa hora començarà el taller de caixes niu per a la mainada. el taller en directe d'escultura de fusta amb motoserra, i les exposicions de peces de vímet i de fotografia "una mirada al passat de Merlès" al local social.
La part lúdica de la fira començarà a partir de les 11h. amb el so i les ballades dels Grallers i els Bastoners de sant Bartomeu del Grau i al migdia, un vermut popular amenitzat amb la música en directe del grup 3a. Planta.
L'organització de la Fira és a càrrec de l'Ajuntament i la comissió de Festes amb el suport de Firalia i la col·laboració de l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona i la Diputació de Barcelona.
|
Enviat per Redaccio el Dissabte, 08 de novembre a les 12:18:17 (125 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Lluçanès: 1ª Fira de Sant Martí a Santa Maria de Merlès
|
|
 1ª Fira de Sant Martí amb 30 parades i moltes activitats.
El proper dissabte, dia 16 de novembre al matí, Santa Maria de Merlès estrena la seva 1a. Fira de Sant Martí amb unes 30 parades inscrites i activitats per a tots els públics.
El visitant hi trobarà aliments i artesanies de productors locals i de proximitat, antiguitats i objectes de col·leccionisme i sobretot activitats lúdiques per a tothom, com els tallers de natura de l'Associació Camadoca i de creació d'escultures de fusta amb motoserra, l'actuació dels Bastoners de Sant Bartomeu del Grau i el vermut popular al migdia.
La Colla Castellera del Lluçanès s'hi ha afegit amb un assaig a plaça i farà una petita construcció amb la finalitat d'anar essent coneguda i captar l'interès dels visitants per formar-ne part.
|
Enviat per Redaccio el Diumenge, 10 de novembre a les 10:34:35 (516 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Lluçanès: Un tast del Lluçanès
|
|
 Valorava la possibilitat de fer servir el diminutiu “tastet” , però em decidia finalment per la forma que trobes al títol, perquè malgrat tornar al Vallès amb ganes de més Lluçanès, l’experiència que vivíem el dissabte 13 de setembre, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, ens deixava bon gust de boca.
Havíem sortit a les 8,00 de Sabadell i preníem un cafè a Les Comes, a la Plaça Major de Sant Feliu Sasserra prop de les 9,00 ; allà com a Castellar del Vallès era Festa Major, i desistíem – a la força – de recollir imatges de Santa Magdalena, perquè just davant la porta hi havia un vehicle aparcat. Potser un altre dia, oi?
Teníem més sort a la següent destinació; la torre del Castell de Quer, just a l’entrada de Prats de Lluçanès, se’ns oferia majestuosa en un mati en el que gaudíem d’un cel net i lluminós i d’una temperatura fresca però molt agradable. Costa recollir imatges de Santa Llúcia de Quer, envoltada d’altres edificis. Ens arribàvem fins a Santa Eulàlia de Pardines, quina particular situació justificaria – aquí si – l’ús del topònim Quer [ pedra ]. Prop del lloc, dalt d’un serrat es troba el cementiri d’aquesta parròquia.
L’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès ens facilitava tota mena d’informacions, dades i plànols; aquest material serà molt útil en les setmanes i mesos propers.
Ens arribaríem fins a Sant Sebastià on s’estan fet tasques d’arranjament i neteja, ens expliquen que la seva esplanada és la línia d’arribada de les curses dels Elois.
|
|
Lluçanès: Santa Margarida de Vilaltella i el Santuari dels Munts
|
|
L a capella està situada a tocar de la carretera que va de Perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Històricament formava part del terme dels Senyors de Lluçà i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s’esmenta és de l’any 1223 i hi és citada com a capella de la parròquia de Perafita.
Originalment era una construcció romànica del segle XI o principis del XII, d’una sola nau, de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Devia tenir la coberta amb volta de canó. A l’absis hom pot veure una finestra d’una sola esqueixada.
A la primera meitat del segle XVIII, l’ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals són encara els primitius romànics fins a dos metres d’altura. La resta fou construïda posteriorment. La volta que s’esfondrà el segle XX ja no era l’original romànica.
L’accés a la capella es fa per una porta oberta, a la façana de ponent, l’any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, sense teulada i plena de runa. Tot el poble de Perafita contribuí a la seva restauració i, des de l’any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements romànics que destaquen perfectament. Cada any s’hi fa l’aplec el diumenge més proper a la festa de la Santa, que és el 20 de juliol.
|
|
 Sobremunt és un municipi de la nova comarca del Lluçanès. Es troba a l'extrem oriental, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt (952 m). Limita amb els municipis de Sant Boi de Lluçanès (N i NW), Orís (NE), les Masies de Voltregà (E), Santa Cecília de Voltregà (SE), Sant Bartomeu del Grau (S) i Olost (W).
L'any 1937, quan el municipi es deia Sant Martí de Sobremunt, canvià el nom oficial pel de les Roques d'Osona.
El terme comprèn, a més del poble de Sobremunt, cap de municipi, les caseries de Santa Llúcia de Sobremunt i de Sorreig. La població és disseminada, amb un important nombre de masies esparses arreu. Una carretera enllaça el poble de Sobremunt amb la carretera de la Gleva (les Masies de Voltregà) a Sant Boi de Lluçanès. Altres vies menors comuniquen diferents indrets del terme, com la que des del poble es dirigeix a Sant Bartomeu del Grau.
El poble de Sobremunt és al sector septentrional del municipi i forma l'únic nucli agrupat del terme entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, documentada ja el 1094. Fou totalment transformada el 1620, bé que aprofitant una bona part dels murs romànics, el 1760 fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim. Se celebra la festa major l'11 de novembre i també es fa un aplec al santuari de Santa Llúcia de Sobremunt el dimarts de Pasqua.
|
|
Lluçanès: Sant Miquel de Terradelles. Límit del Lluçanès
|
|
 El dia rúfol, no aconseguia desanimar-nos al Tomàs Irigiraray i López i l’Antonio Mora Vergés quan arribàvem al trencall, que a la dreta de la carretera, venint des de Navàs, ens indicava: Sant Jordi de Lloberes. Sant Miquel de Terradelles. El terreny tou ens obligava a posar tota l’atenció en el sòl de la pista forestal que ens menaria en primer lloc a:
Sant Jordi de Lloberes [ Gaià. Bages ]:
Romànic del segle XII, hi ha constància escrita d’ençà de 1.053, fou tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós. Actualment l’ermita pertany al mas Soler de LLoberes. En l’actualitat depèn de la Parròquia dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel a Terradellas [ Santa Maria de Merlès (Berguedà) Lluçanès ]. Hi ha celebració litúrgica en la diada del Sant.
Recolliríem imatges d’aquesta ermita que es troba dins la línia mateixa de partió del terme, amb l’única companyia d’un pastor alemany. Seguiríem sota una fina pluja el camí fins :
Sant Miquel de Terradelles [ Santa Maria de Merlès. (Berguedà) Lluçanès ]:
Romànica del segle XII, en tenim constància escrita d’ençà de 1.011. Sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX. L’any 1.878 recupera la categoria de parròquia; fou construïda una nova església i una rectoria que s’acabaren l’any 1.887 i que trobem a tres-centes metres de l’antic temple. Els feligresos responen a l’impuls del seu prevere han arranjat el temple romànic, i han edificat dins dels terrenys del cementiri un petit nombre de nínxols. Les celebracions litúrgiques es duen a terme a la nova parròquia en els mesos més freds, i a la vinguda del bon temps retornen a l’austeritat i senzillesa del temple romànic.
|
|
Lluçanès: Pinós del Lluçanès. Pal de paller de Catalunya
|
|
 Les primeres noticies d’aquesta nissaga sense la qual
costa d’explicar-se Catalunya, cal situar-les l’any 1050 en que Riculf i
Adelaida exerceixen per comanda del Comte de Barcelona com senyors de:
Balsareny, Gaià i Pinós, la llista s’ampliarà primer amb l’honor d’Oristà i
desprès amb el Castell de Tàrrega.
El llinatge Pinós entroncarà amb els Fenollet, i
els seus dominis s’estendran per les terres de Lleida [ Comtes de Vallfogona i
Guimerà ].
Actualment els diferents títols i honors que
acumularen al llarg dels segles pertanyent al Ducat d’Alba de Tormes.
Anàvem amb el Tomàs Irigaray i López, fins al terme
de Santa Maria de Merlès [ al que pertany actualment Pinós ], per recollir
testimonis gràfics d’aquest passat gloriós; ens dissuadien de fer la recerca de
les runes del Castell de Pinós, sembla que l‘actual propietari ha destinat les
seves pedres a fins més prosaics que el testimoni històric.
Ens decidíem per recórrer el terme parroquial de
Sant Pau de Pinós i començàvem per :
|
|
Lluçanès: Santa Maria de Lluçà [ Canònica agustiniana ]
|
|
 Baixàvem
de Sant Vicenç del Castell de Lluçà, la Irene, la Maribel, el Feliu, el
Santiago, l’Antonio i el fotògraf Tomàs Irigary i López, que ens deixarà per
cercar les millors imatges de Santa Maria, aprofitant la lluminositat d’aquest dissabte assolellat.
Ens espera el Joan que fa les funcions de
conservador d’aquest recinte. Ens acompanya en la visita i ens dona una molt
complerta informació històrica, i àdhuc tècnica d’aquest conjunt monumental.
Quan al topònim Lluçà no hi ha una versió
única; m’explicava el mantenidor del petit monestir romànic (canònica
agustiniana) de Santa Maria de Lluçà (s.
XII), que havia pogut comprovar en més d’una ocasió, que en els nombrosos dies
de boira que es succeeixen al llarg de l’hivern per aquestes contrades, feia el
camí des de Vic sota una boira intensa que persistia encara al creuar els Prats
de Lluçanès, per esvair-se en aquestes alçades del castell de Lluçà (893 m).
Això li feia donar per bona la derivació del mot llatí lucidus/um /a , lloc
lluminós; en la meva recerca trobava que Coromines li dedica quasi quatre
pàgines, sense però afirmar cap significat. Recull com possibles : a) mirar,
veure, i les seves possibles derivacions, mirador,.... b) renéixer, rebrotar (
s’anomenen també llucs, els rebrots ), i les seves possibles derivacions,
......
La tesis del Joan de Lluçà, s’hauria de poder
extrapolar als altres Lluçà de Catalunya: poble del municipi de Senterada [
Pallars Jussà ] situat a 748 metres alçada a l’extrem meridional de la Vall
Fosca; antic terme del Municipi de Talladell [ Urgell ] actualment agregat a
Tàrrega.
Lluçà, com l’au fènix, pot representar també aquesta voluntat de
rebrotar, de renéixer, que més enllà dels constants intents de genocidi;
romans, bàrbars, àrabs, espanyols, francesos,.... constitueix l’essència
d’aquest país nostre.
|
|
Lluçanès: Hi haurà comarca del Lluçanès
|
|
 Dels 13 pobles que configuren la comarca natural del Lluçanès, 8 han votat SÍ i 5 NO a través d’un procés participatiu dut a terme ahir diumenge dia 26.
Un total de 6.810 persones han estat cridades a votar.
La participació ha arribat al 55,15%. Els vots favorables obtenen un 70,73%, i els vots negatius un 26,44% del total.
Aquests han estat els resultats:
PARTICIPACIÓ PER MUNICIPI
Municipis
| Padró
| Vots emesos
| % Participació
| Alpens
| 244
| 173
| 70,90%
| Lluçà
| 229
| 166
| 72,49%
| Olost
| 1.037
| 395
| 38,09%
| Oristà
| 492
| 285
| 57,93%
| Perafita
| 370
| 170
| 45,95%
| Prats de Lluçanès
| 2.257
| 1.381
| 61,19%
| Sant Agustí de Lluçanès
| 83
| 44
| 53,01%
| Sant Bartomeu del Grau
| 749
| 322
| 42,99%
| Sant Boi de Lluçanès
| 485
| 283
| 58,35%
| Sant Feliu Saserra
| 544
| 336
| 61,76%
| Sant Martí d’Albars
| 96
| 69
| 71,88%
| Sobremunt
| 73
| 40
| 54,79%
| Santa Maria de Merlès
| 151
| 91
| 60,26%
| TOTAL
| 6.810
| 3.756
| 55,15%
|
|
|
Lluçanès: La cripta d'Oristà
|
|
 Entrava a l’església de Sant Andreu d’Oristà, pocs minuts desprès de les 12,00 hores, l’ofici dominical havia començat, i ens va semblar - a la meva esposa i a mi - atès el fet que l’oficiant està d’esquena a la porta, més prudent quedar-nos en aquell lloc fins a l’acabament de la Santa Missa.
En acabar ens vàrem saludar amb el Ramon, l’empleat municipal que m’havia facilitat el telèfon de la parròquia, i que farà d’enllaç entre Mn. Àngel Franquesa Burdó, i jo.
Hi ha en relació a aquesta església una minsa informació que arreu trobeu repetida, i que en síntesi diu:
Documentada al segle X, però renovada a finals del segle XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques.
La primera notícia que se'n té és del 923 quan pertanyia al castell d'Oristà.
Durant el segle XVI es van haver de fer reparacions pel mal estat d’alguns elements de l’església. La primera vegada que es parla d’una cripta romànica és al 1589.
Un segle més tard es va construir una església nova, el cor de la qual va quedar molt insegura i va ser enderrocada, de manera que la cripta va quedar amagada, però gràcies a la descripció acurada que en va fer el bisbe Pascual durant la seva visita al lloc del 1358, es va poder trobar l'any 1969. La única part romànica que ha subsistit és la cripta, situada sota el nivell del temple. Impressiona per la seva puresa arquitectònica. La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al seu darrera. De planta rectangular, la meitat de la qual no té columnes per a aguantar el sostre. Hi ha tres naus longitudinals dividides per columnes enllaçades per arcs de mig punt i a cada quatre elements de suport s’alça una volta d’aresta. Només queden cinc de les columnes originals quatre de les quals estan en un costat del temple i una al bell mig d'ell.
|
|
Lluçanès: De Perafita a Sant Martí d'Albars
|
|
 Ens havíem arribat fins a Perafita per comprovar no tant l’absoluta idoneïtat quan al topònim, com constatar que al Passatge Sant Agustí, s’hi troba encara el forn Franquesa, origen de les mes que llegendàries coques de Perafita. En faríem degustació, i n’adquirirem per la família; cal fer-ho, oi?
Ens explicaven alguna dada de l’església parroquial, tancada, com la major part d’edificis religiosos, amb pany i forrellat:
La primitiva església parroquial, també dedicada a Sant Pere, era romànica, probablement construïda al segle XI. D’aquesta església només en resta el timpà, que es guarda a l’interior. Al segle XVI estava molt deteriorada i segurament s’havia fet petita per al servei dels fidels de Perafita. Per això s’encomanà un projecte de construcció d’una nau lateral. Al segle XVIII, potser després de l’incendi que patí el poble, es construí una església parroquial de nova planta, molt probablement, en el mateix lloc de l’anterior. L’edifici actual és barroc, té capelles laterals, façana a ponent i campanar a l’esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s’hi construí fou destruït l’any 1936 durant la guerra civil. Després de la guerra es construí un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vaticà II. Pel novembre de l’any 1993 s’inaugurà una nova decoració del presbiteri amb unes magnífiques pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb al·legories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de Perafita. Aquesta decoració és amb una creu de sobre l’altra dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jesús crucificat, Talles de l’escultor Pere Sala. Aquest timpà formava part del portal de la primitiva Església Parroquial romànica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timpà veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels símbols dels Evangelistes. L’àguila, símbol de Sant Joan Mateu, s’endevinen a la part superior del timpà. A la part inferior hi havia les figures del brau alat símbol de Sant Lluc, i el lleó símbol de Sant Marc. La seva realització es pot situar a la segona meitat del segle XII. El timpà romànic de Perafita fou emplaçat a l’interior de l’església parroquial el mes d’agost de 1987 per a evitar-ne la degradació total.
|
|
Lluçanès: Abadia Superior Sasserra. El castell de sorra
|
|
 La denominació actual d’aquest “castell de sorra”, com ho defineix encertadament el Xavi Masramon Muntadas, de la propera casa de Vallgatina, en terme però d’Oristà, és Badia. La denominació del títol la trobem en un capbreu de bens del Priorat de Lluça de l’any 1434.
Quan al topònim atesa la seva pertinença a l’església, el podem derivar del mot Abad; “Abadia, lloc que està sota el domini de l’Abad”; la casa passarà a dependre del Monestir de Santa Maria de l’Estany que va patir entre els anys 1362 i 1436 un període de greus tensions, que propiciarien que l’any 1395 s’incendiés l’edifici del Monestir, i la comunitat marxes de l’Estany durant 41 anys. Fins l’any 1596 dependrà de la Baronia de Lluçà.
Arribàvem fins al pla de Badia en el vehicle tot terreny del nostre sherpa Xavi Masrramon Muntadas; des de l’indret veiem Sant Feliu Sasserra; la casa de Vallgatina, i lleugerament a l’esquerra més al fons, la gran casa de la Serra de Degollats, en terme de Santa Maria de Merlès.
|
|
Lluçanès: Molí de Vallgatina, en el naixement de la riera de Relat
|
|
 Pensava en el gat mesquer geneta o geneta (Genetta genetta), mentre conduïa per camí de terra que ens menaria fins a Vallgatina.
El seu origen és africà i, tot i que en època dels romans i dels egipcis se sap que era mantingut com un animal domèstic, i es creu que va ser introduït a la península Ibèrica pels àrabs, que també l'utilitzaven com un gat domèstic.
Encara que el seu aspecte sigui semblant al d’un gat, no estem parlant d'un felí, sinó que pertany a la família dels vivèrrids, que és més a prop de les mangostes africanes que no pas dels gats.
Ara és un animal que està protegit i que és present als boscos de la Catalunya central, tot i que a mesura que arribem a zones muntanyoses la seva presència va decreixent fins a desaparèixer als estrats subalpins.
|
|
Lluçanès: La Tor de l'Aspà
|
|
 A les vuit trenta hores del matí sortíem la Maribel i jo des de Sant Bartomeu del Grau cap Alpens.
Arribant vam aparcar el cotxe i ens vam dirigir a la fonda a fer un bon esmorzar. Volíem visitar l’ermita de la Tor de l’Aspà i vam preguntar al propietari si sabia por on havíem d’anar i si estàvem molt lluny del nostre objectiu. Ell em va mirar als ulls i em va dir:
- Però vosaltres camineu?
- Sí – li vaig respondre molt segura de mi mateixa – caminen una o dues hores cada dia. Està molt lluny aquesta ermita?
- A uns vuit quilòmetres. Però allà només hi ha una casa de pagès i una ermita.
No s’acabava de creure que volguéssim anar a aquell lloc.
- Quin cotxe porteu?
- Un BMV.
- En aquest cotxe només podreu fer un recorregut de dos quilòmetres. Després l’heu de deixar i continuar a peu. Però l’església no es veu des del camí. Està en mig dels pins.
- Nosaltres volem fer fotografies d’aquesta ermita- li vaig respondre.
Ara l’home ja semblava convençut i, molt amablement, va escriure en un paper tot el recorregut que havíem de fer.
|
|
Lluçanès: 2n Concurs Fotogràfic “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys”
|
|
 El Consorci del Lluçanès convoca el 2n concurs de fotografia pel calendari 2011. Aquest any porta per títol “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i té com a objectiu la publicació de les obres guanyadores al calendari del Lluçanès 2011. Es pretén aconseguir la millor fotografia de cada municipi.
BASES DEL CONCURS
1. Objecte
L'objecte del concurs és destacar fotogràficament qualsevol dels punts del territori que pugui recordar, identificar, interpretar el Lluçanès de fa 400 anys.
2. Temàtica
El nom del concurs és “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i aquest inclou: paisatges, racons, elements patrimonials, culturals, productes locals, festes, etc. Per tant, totes les fotografies hauran d'estar relacionades amb aquesta temàtica.
|
|
Lluçanès: Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Romànica de planta circular
|
|
 Sortíem a les 7,00 de la Plaça Granados de Sabadell, el Feliu, el Santiago, i l’Antonio, recolliríem al Tomàs a la cruïlla de la benzinera de la N-150, de camí a l’autopista Barcelona-Manresa; en aquella hora del mati feia un fred intens; gaudiríem molt del viatge aquest dissabte del mes de novembre que se’ns presentava clar i espaït.
Aniríem veient Sant Pere Sacama, Montserrat, les runes de Vallhonesta, el penya-segat de Castellvell i el Vilar, fins al peatge i el subsegüent control dels mossos d’esquadra, que superaríem el primer mitjançant el lliurament dels 3,35 Euros, i el segon perquè potser ni el vehicle ni els seus ocupants vàrem despertar l’interès de la patrulla [ trobo contradictori haver de pagar per circular, i trobar-te aturat una vegada i altra en el mateix lloc en ares d’una seguretat més que qüestionable ] la Mare de Déu del Carme de Periques, advocada de tots aquells que viatgen per l’eix del Llobregat, vetlla sens dubte per nosaltres; el termòmetre oscil·larà entre els 3 i els 4 graus en el darrer tram del nostre trajecte en el que lentament el sol realçarà amb la seva lluminositat primer Sant Esteve de Sallent, i tots i cadascun dels nuclis de les antigues colònies tèxtils; Balsareny, Navas, Puig-Reig, fins a Gironella on agafarem el trencall a Prats de Lluçanès, la blancor dels camps en les zones obagues dona fe de les primeres gelades per aquests paranys.
|
|
Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
|
|
 Mn. Àngel Franquesa Burdó, prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica d’una Comunitat de Donades [*] a l’emparà de La capella de Sant Nazari.
La Comunitat de Donades de la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra per atendre les seves necessitats.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
Les restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització. No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.
Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí fins a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers; trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA, i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.
Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba.
L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort. |
|
Lluçanès: "A carn, a carn" el crit de Rocaguinarda
|
|
 Sortíem de Sabadell a les 8,00 del mati, el Joan Moliner i Manau, el Tomàs Irigaray i López, i l’Antonio Mora i Vergés, el nostre destí era la població d’Oristà a la comarca del Lluçanès; a banda de la seva famosa cripta que no podríem admirar en aquesta ocasió, el poble és famós pel fet que aquí, en la masia dita de Rocaguinarda, va néixer el 18 de desembre de 1582, el que seria conegut com Perot el bandoler, reivindicat més tard com un lluitador i un patriota.
El crit que encapçala el títol, palesa clarament l’odi cerval que cobejava el cor d’en Rocaguinarda i el de molts altres, aleshores i dissortadament també en el nostres dies. Per sort en aquells temps i en aquests nostres, som molts més els que cridem "Visca la terra i mori el mal govern".
Seguint el bon consell que ens donaven a l’Ajuntament d’Oristà, - on adquirim el compromís ferm d’enviar-los el relat i les fotografies que puguem fer de la casa – prosseguim el camí des de Sant Feliu Sasserra, agafant sempre el trencall a l’esquerra en totes les cruïlles, que menarà fins al Mas Miquelet. Abans però trobareu Rocaguinarda, la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa; altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.
|
|
Lluçanès: Entren en funcionament 4'2 quilometres d'una nova carretera
|
|
Aquest dimecres es podrà circular en un tram de 4,2 quilòmetres de longitud de la nova carretera entre Olost i l’Eix Transversal, segons ha informat l'Ajuntament d'Olost en un comunicat.
En concret, el primer tram de la nova carretera C-651 que es posa en funciona correspon al tram comprès entre el terme d’Olost i la carretera B-433, i representa el 50% del traçat de la nova via.
Aquesta carretera entrarà totalment en servei d’aquí a un mes, o permetrà potenciar les comunicacions viàries de les poblacions del Lluçanès i constituirà un nexe de connexió entre l’Eix Transversal i l’Eix del Llobregat.
La longitut total de la nova carretera es de 8,3 km segons dades del Departament de Política Territorial i Obres públiques (PTOP). Aquesta carretera té una secció de 9 metres d’amplada formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre . La velocitat de projecte de la carretera serà de 60 km/h. Els treballs, compten amb una inversió de 15,7 milions d'euros.
El total de la nova carretera entre l'eix i Olost passa pels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau, Oristà, Muntanyola i Olost, tots a la comarca d’Osona.
La nova carretera s’inicia al punt quilomètric 170 de l’eix Transversal, a poca distància del túnel de la Fontfreda. En aquest punt es construeix una rotonda de gran dimensió, de 90 m diàmetre, sota el traçat actual de l’Eix, i que estarà acabada d'aquí un mes. La rotonda –segons el PTOP- ja preveu el futur desdoblament de l’eix Transversal i obliga a la construcció de dues estructures, que són uns calaixos de formigó armat d’uns 31 m de longitud cadascú, sota l’eix Transversal.
|
|
Lluçanès: Calderes de biomassa a edificis públics
|
|
 Quatre municipis del Lluçanès estan en tràmits per instal·lar sis calderes a edificis públics que tindran com a combustible la biomassa. Les previsions són que les calderes estiguin en funcionament al pròxim hivern i que el combustible s'extregui dels boscos del Lluçanès.
Prats de Lluçanès, Olost, Lluçà i Sant Feliu Sasserra estan en tràmits per instal·lar sis calderes de biomassa a edificis públics. Prats en vol instal·lar una a l'edifici que comparteixen l'escola i l'institut públic; Lluçà en vol una per escalfar l'ajuntament, la sala polivalent i l'escola; Sant Feliu en vol dues per a l'ajuntament i l'escola, i Olost en vol posar una a l'ajuntament i ampliar la que ja hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, el nucli de Santa Creu de Jutglar.
Segons ha explicat Bernat Vilarasau, tècnic del servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, les previsions són que les sis caldes estiguin en funcionament al pròxim hivern. Fins al moment, al Lluçanès hi ha una única caldera que té com a combustible la biomassa i que està instal·lada en un edifici públic.
Es tracta de la que hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, que es va instal·lar en proves. 'Ha anat perfecte per la seu del Consorci', ha assegurat Ramon Sentmartí, director tècnic del Consorci, que ha afegit que ara s'ampliarà perquè amb la nova sala polivalent la caldera actual en alguns moments no té suficient potència. |
|
Lluçanès: Andreu Riba tornarà a encapçalar la llista d'ERC a Sant Feliu Sasserra
|
|
 Andreu Riba, actual alcalde de Sant Feliu Sasserra, tornarà a ser el candidat d'ERC a les pròximes eleccions municipals. Aquesta serà la tercera vegada que Riba encapçalarà la candidatura. El seu objectiu és donar continuïtat als projectes que el municipi té engegats.
Andreu Riba serà el cap de llista d'ERC a les pròximes eleccions municipals de Sant Feliu Sasserra. Segons ha explicat, serà la tercera vegada que es presenta, i l'objectiu és tirar endavant els projectes que hi ha iniciats.
La 'prioritat' és vetllar perquè s'executin les millores a la carretera B-431 entre Prats de Lluçanès i Avinyó passant per Sant Feliu Sasserra. Riba ha recordat que l'any passat es va elaborar l'estudi informatiu.
I ha afegit que 'el compromís' de la Generalitat és que durant aquest 2007 es redacti el projecte constructiu per poder licitar l'obra l'any 2008. Per a Riba aquesta és una obra imprescindible per a Sant Feliu.
Paral·lelament, ha comentat que s'està acabant d'ultimar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Riba ha dit que pot ser que abans del 27 de maig es faci l'aprovació inicial del POUM, però que no serà fins al proper mandat que s'aprovarà definitivament.
El candidat ha destacat que el POUM preveu un 'creixement moderat' del municipi, i que s'ha elaborat 'en vistes al futur'. En aquest sentit, ha comentat que s'ha reservat un espai per esdevenir zona industrial i un altre per ser zona esportiva. Les previsions són que, en aquesta zona, s'hi construeixi un poliesportiu en un futur. |
|
Lluçanès: Sant Feliu Sasserra presenta l'inventari del seu patrimoni
|
|
 Sant Feliu Sasserra ja té acabat l'inventari del seu patrimoni, un recull dels elements del patrimoni moble, immoble, documental, material i natural del municipi. L'inventari es presentarà en públic aquest divendres a les vuit del vespre a la planta superior de l'Ateneu.
L'inventari de Sant Feliu Sasserra s'emmarca en un projecte més ampli que està elaborant l'entitat Solc –que ha contractat dues persones per fer-lo, Marta Homs i Jordi Compte– a encàrrec de la Diputació de Barcelona i en conveni amb el Consorci del Lluçanès.
Es tracta de l'elaboració de l'inventari del patrimoni de tots els municipis del Lluçanès a excepció de Sant Bartomeu del Grau , que ja el té fet. De moment, a més de Sant Feliu Sasserra ja han vist finalitzat el seu inventari Sant Agustí de Lluçanès, Alpens i Sant Martí d'Albars.
L'alcalde de Sant Feliu, Andreu Riba, ha explicat que s'ha elaborat un CD amb la informació de l'inventari que podrà consultar tothom qui ho desitgi. El CD es podrà trobar a la biblioteca de la població.
Riba ha destacat la importància de tenir inventariats tots els elements del municipi. A més, ha explicat que l'inventari ha servit per al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que en aquests moments s'està acabant de concretar. |
|
Lluçanès: Prats recorda la crema que va patir l'any 1714
|
|
 El 5 de febrer de l'any 1714, en el marc de la Guerra de Successió, les tropes de Felip V van incendiar la població de Prats de Lluçanès. Com marca la tradició, aquest dilluns s'ha fet un repic de campanes per commemorar els fets en el seu 293è aniversari.
Veïns de Prats han pujat aquest migdia al campanar de l'església parroquial per complir amb la tradició que marca que cada 5 de febrer s'han de tocar les campanes. El motiu és recordar la crema que va patir la població el mateix dia de l'any 1714.
El regidor de Cultura, Aleix Cardona, ha explicat que el Lluçanès va ser una zona de resistència 'especialment activa' contra la causa de Felip V. Durant el conflicte, Prats es va posicionar a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.
En conseqüència, el 5 de febrer de fa 293 anys, les tropes filipistes comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van incendiar el poble de Prats. Cinc mesos més tard, l'1 de juliol de l'any 1714, el comandant Bracamonte hi va tornar. |
|
Lluçanès: Oferta turística de la comarca en una web
|
|
El Consorci del Lluçanès ha posat en marxa una pàgina web dedicada íntegrament al turisme i a la promoció del Lluçanès. La pàgina conté informació sobre els serveis que es poden trobar als tretze municipis del Lluçanès, així com els recursos turístics que es poden visitar, entre d'altres.
La pàgina web, www.turisme.llucanes.cat, s'ha posat en funcionament aquesta setmana. Segons Montse Barniol, responsable de l'àrea de Turisme del Consorci, el web vol ser un aparador de l'oferta turística del Lluçanès, que s'anirà actualitzant periòdicament.
A la pàgina inicial s'hi pot consultar un mapa de la zona amb els punts d'interès senyalitzats. Hi ha un espai reservat a un indret destacat d'interès turístic, es fan recomanacions i es pot consultar l'agenda d'activitats, així com notícies relacionades amb el sector turístic. |
|
Lluçanès: Bruixeria, bandolerisme i transhumància
|
|
 El Lluçanès aposta per potenciar els elements turístics relacionats amb la bruixeria, el bandolerisme i la transhumància. Així es va posar de manifest en la jornada 'Història i patrimoni, elements de dinamització del turisme cultural', que va organitzar el Consorci del Lluçanès a Sant Feliu Sasserra aquest dissabte i que va aplegar més de setanta persones.
Segons Montse Barniol, responsable de l'àrea de Turisme i coordinadora d'àrees del Consorci, l'objectiu de la jornada va ser promoure la reflexió entre la 'gent, que ja fa temps que proposa alguns dels recursos que es podrien treballar per dinamitzar el territori' i 'fer pinya' per aconseguir-ho.
Durant la jornada es va presentar l'estudi sobre la transhumància, les bruixes i els bandolers que ha elaborat Manuscrits, grup de recerca d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'estudi posa de manifest que tant la bruixeria com el bandolerisme i la transhumància són tres elements significatius del Lluçanès que es podrien aprofitar per al desenvolupament turístic i econòmic de la zona i, a més, fa algunes propostes.
Barniol va dir que el treball és 'un primer pas' que servirà de base perquè el Consorci junt amb els ajuntaments del Lluçanès estudiïn quines actuacions es poden portar a terme. |
|
Lluçanès: Prats espera arribar a la trentena de marxants
|
|
 La campanya de dinamització del mercat dels diumenges de Prats de Lluçanès ha arribat a la fi. L'Ajuntament del municipi, que fa una valoració positiva de la iniciativa, espera que la campanya hagi servit per estabilitzar a l'alça el nombre de marxants. Abans de començar la campanya hi havia entre 15 i 20 parades estables i, un cop acabada, s'espera que s'arribi a les 30 o 35 parades.
La campanya de dinamització del mercat dels diumenges va començar el passat mes de juliol en el marc de la Fira de Sant Jaume i s'ha acabat aquest desembre en el marc d'una altra fira, la de Santa Llúcia.
Els objectius bàsics de la iniciativa eren dos, tal com recorda Aleix Cardona, regidor de Cultura de Prats. Per una banda, contribuir a dinamitzar el propi mercat, de manera que augmentés el nombre de marxants així com de visitants.
Per l'altra, aconseguir que el mercat fos un element que actués com a dinamitzador turístic i 'servís com a element per donar a conèixer Prats'. Segons Cardona, un cop acabada la campanya 'genèricament podem dir que ens n'hem sortit en tots els aspectes'. |
|
Lluçanès: Sant Feliu Sasserra construirà un centre d'interpretació de la bruixeria
|
|
 Sant Feliu Sasserra reforçarà el potencial turístic de la Fira de les Bruixes amb la construcció d'un centre d'interpretació de la bruixeria, que funcionarà tot l'any. La intenció és que el centre d'interpretació sigui el punt central d'una xarxa turística que inclourà altres indrets del Lluçanès relacionats amb la bruixeria.
Aquest mes de novembre començaran les obres d'adequació de la segona planta del Centre Cultural Ca Les Monges de Sant Feliu Sasserra. Segons ha explicat l'alcalde, Andreu Riba, es tracta de l'espai on s'instal·larà el centre d'interpretació.
L'Ajuntament compta amb una partida de 60.000 euros per tirar endavant les obres. D'aquests, 30.000 han estat aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat i, els 30.000 restants, per la Diputació.
Quedarà pendent la museïtzació de l'espai, el projecte de la qual s'encarregarà properament. La intenció del Consistori és poder inaugurar el centre d'interpretació en el marc de la Fira de les Bruixes de l'any que ve, que com és habitual se celebrarà l'1 de novembre. |
|
Lluçanès: L'Ajuntament de Prats de Lluçanès redacta un nou POUM
|
|
L'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha tret a concurs la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El document, que ha de definir les zones de creixement futures de la població, substituirà les actuals normes subsidiàries, que van ser redactades a finals de la dècada dels 80. L'alcalde, Ramon Besora, vol que el POUM s'elabori amb consens.
Segons publica el Diari de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d'aquest dimarts, l'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha tret a concurs la redacció del POUM amb un pressupost de licitació de 80.136,63 euros.
L'alcalde de la població, Ramon Besora, ha explicat que el POUM ha de substituir les actuals normes subsidiàries, que es van elaborar al final de la dècada dels 80. Segons Besora, 'el POUM abarcarà més, les normes subsidiàries tenen unes bases més minses'.
L'elaboració del POUM 'és un procés una mica llarg'. En aquest sentit, Besora ha dit que pot ser que els treballs durin un any i mig. També ha explicat que hi haurà una fase informativa i una altra de participació ciutadana.
|
|
Lluçanès: Lluís Llach oferirà un concert a Prats
|
|
 El cantant Lluís Llach oferirà per primer cop un concert a Prats de Lluçanès el pròxim 15 d'octubre al pavelló municipal d'esports, segons ha informat l'Ajuntament del municipi. Llach presentarà el seu últim espectacle 'i' que inclou cinc noves cançons i recull alguns antics temes com 'La tendresa' o 'El núvol blanc'.
Tot i que el concert que va oferir Lluís LLach el juliol passat a Centelles (Osona) havia de ser l'últim que feia a Osona abans de la seva retirada dels escenaris, l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha aconseguit tornar a portar a la comarca al músic i compositor de Verges (Baix Empordà). Aquest serà el primer concert que Llach fa al Lluçanès.
Lluís Llach presentarà el seu últim espectacle 'i' que és també el títol del seu últim disc que va sortir a la venda l'abril passat. El repertori que interpreta en aquest disc no inclou cap cançó de referència de la seva carrera musical però sí que hi ha recuperat antics temes com 'La tendresa', 'Jo hi sóc si tu vols ser-hi', 'Tinc un clavell per tu', 'El núvol blanc', que va escriure després de la mort de la seva mare, i un tema que va escriure ja fa temps però que mai va publicar titulat 'El dia'.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9889978
impressions des de maig 2005
|
|
Portada 
