|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Lluçanès: Un tast del Lluçanès
|
|
 Valorava la possibilitat de fer servir el diminutiu “tastet” , però em decidia finalment per la forma que trobes al títol, perquè malgrat tornar al Vallès amb ganes de més Lluçanès, l’experiència que vivíem el dissabte 13 de setembre, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, ens deixava bon gust de boca.
Havíem sortit a les 8,00 de Sabadell i preníem un cafè a Les Comes, a la Plaça Major de Sant Feliu Sasserra prop de les 9,00 ; allà com a Castellar del Vallès era Festa Major, i desistíem – a la força – de recollir imatges de Santa Magdalena, perquè just davant la porta hi havia un vehicle aparcat. Potser un altre dia, oi?
Teníem més sort a la següent destinació; la torre del Castell de Quer, just a l’entrada de Prats de Lluçanès, se’ns oferia majestuosa en un mati en el que gaudíem d’un cel net i lluminós i d’una temperatura fresca però molt agradable. Costa recollir imatges de Santa Llúcia de Quer, envoltada d’altres edificis. Ens arribàvem fins a Santa Eulàlia de Pardines, quina particular situació justificaria – aquí si – l’ús del topònim Quer [ pedra ]. Prop del lloc, dalt d’un serrat es troba el cementiri d’aquesta parròquia.
L’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès ens facilitava tota mena d’informacions, dades i plànols; aquest material serà molt útil en les setmanes i mesos propers.
Ens arribaríem fins a Sant Sebastià on s’estan fet tasques d’arranjament i neteja, ens expliquen que la seva esplanada és la línia d’arribada de les curses dels Elois.
|
|
Lluçanès: Santa Margarida de Vilaltella i el Santuari dels Munts
|
|
L a capella està situada a tocar de la carretera que va de Perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Històricament formava part del terme dels Senyors de Lluçà i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s’esmenta és de l’any 1223 i hi és citada com a capella de la parròquia de Perafita.
Originalment era una construcció romànica del segle XI o principis del XII, d’una sola nau, de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Devia tenir la coberta amb volta de canó. A l’absis hom pot veure una finestra d’una sola esqueixada.
A la primera meitat del segle XVIII, l’ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals són encara els primitius romànics fins a dos metres d’altura. La resta fou construïda posteriorment. La volta que s’esfondrà el segle XX ja no era l’original romànica.
L’accés a la capella es fa per una porta oberta, a la façana de ponent, l’any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, sense teulada i plena de runa. Tot el poble de Perafita contribuí a la seva restauració i, des de l’any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements romànics que destaquen perfectament. Cada any s’hi fa l’aplec el diumenge més proper a la festa de la Santa, que és el 20 de juliol.
|
|
 Sobremunt és un municipi de la nova comarca del Lluçanès. Es troba a l'extrem oriental, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt (952 m). Limita amb els municipis de Sant Boi de Lluçanès (N i NW), Orís (NE), les Masies de Voltregà (E), Santa Cecília de Voltregà (SE), Sant Bartomeu del Grau (S) i Olost (W).
L'any 1937, quan el municipi es deia Sant Martí de Sobremunt, canvià el nom oficial pel de les Roques d'Osona.
El terme comprèn, a més del poble de Sobremunt, cap de municipi, les caseries de Santa Llúcia de Sobremunt i de Sorreig. La població és disseminada, amb un important nombre de masies esparses arreu. Una carretera enllaça el poble de Sobremunt amb la carretera de la Gleva (les Masies de Voltregà) a Sant Boi de Lluçanès. Altres vies menors comuniquen diferents indrets del terme, com la que des del poble es dirigeix a Sant Bartomeu del Grau.
El poble de Sobremunt és al sector septentrional del municipi i forma l'únic nucli agrupat del terme entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, documentada ja el 1094. Fou totalment transformada el 1620, bé que aprofitant una bona part dels murs romànics, el 1760 fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim. Se celebra la festa major l'11 de novembre i també es fa un aplec al santuari de Santa Llúcia de Sobremunt el dimarts de Pasqua.
|
|
Lluçanès: Sant Miquel de Terradelles. Límit del Lluçanès
|
|
 El dia rúfol, no aconseguia desanimar-nos al Tomàs Irigiraray i López i l’Antonio Mora Vergés quan arribàvem al trencall, que a la dreta de la carretera, venint des de Navàs, ens indicava: Sant Jordi de Lloberes. Sant Miquel de Terradelles. El terreny tou ens obligava a posar tota l’atenció en el sòl de la pista forestal que ens menaria en primer lloc a:
Sant Jordi de Lloberes [ Gaià. Bages ]:
Romànic del segle XII, hi ha constància escrita d’ençà de 1.053, fou tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós. Actualment l’ermita pertany al mas Soler de LLoberes. En l’actualitat depèn de la Parròquia dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel a Terradellas [ Santa Maria de Merlès (Berguedà) Lluçanès ]. Hi ha celebració litúrgica en la diada del Sant.
Recolliríem imatges d’aquesta ermita que es troba dins la línia mateixa de partió del terme, amb l’única companyia d’un pastor alemany. Seguiríem sota una fina pluja el camí fins :
Sant Miquel de Terradelles [ Santa Maria de Merlès. (Berguedà) Lluçanès ]:
Romànica del segle XII, en tenim constància escrita d’ençà de 1.011. Sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX. L’any 1.878 recupera la categoria de parròquia; fou construïda una nova església i una rectoria que s’acabaren l’any 1.887 i que trobem a tres-centes metres de l’antic temple. Els feligresos responen a l’impuls del seu prevere han arranjat el temple romànic, i han edificat dins dels terrenys del cementiri un petit nombre de nínxols. Les celebracions litúrgiques es duen a terme a la nova parròquia en els mesos més freds, i a la vinguda del bon temps retornen a l’austeritat i senzillesa del temple romànic.
|
|
Lluçanès: Pinós del Lluçanès. Pal de paller de Catalunya
|
|
 Les primeres noticies d’aquesta nissaga sense la qual
costa d’explicar-se Catalunya, cal situar-les l’any 1050 en que Riculf i
Adelaida exerceixen per comanda del Comte de Barcelona com senyors de:
Balsareny, Gaià i Pinós, la llista s’ampliarà primer amb l’honor d’Oristà i
desprès amb el Castell de Tàrrega.
El llinatge Pinós entroncarà amb els Fenollet, i
els seus dominis s’estendran per les terres de Lleida [ Comtes de Vallfogona i
Guimerà ].
Actualment els diferents títols i honors que
acumularen al llarg dels segles pertanyent al Ducat d’Alba de Tormes.
Anàvem amb el Tomàs Irigaray i López, fins al terme
de Santa Maria de Merlès [ al que pertany actualment Pinós ], per recollir
testimonis gràfics d’aquest passat gloriós; ens dissuadien de fer la recerca de
les runes del Castell de Pinós, sembla que l‘actual propietari ha destinat les
seves pedres a fins més prosaics que el testimoni històric.
Ens decidíem per recórrer el terme parroquial de
Sant Pau de Pinós i començàvem per :
|
|
Lluçanès: Santa Maria de Lluçà [ Canònica agustiniana ]
|
|
 Baixàvem
de Sant Vicenç del Castell de Lluçà, la Irene, la Maribel, el Feliu, el
Santiago, l’Antonio i el fotògraf Tomàs Irigary i López, que ens deixarà per
cercar les millors imatges de Santa Maria, aprofitant la lluminositat d’aquest dissabte assolellat.
Ens espera el Joan que fa les funcions de
conservador d’aquest recinte. Ens acompanya en la visita i ens dona una molt
complerta informació històrica, i àdhuc tècnica d’aquest conjunt monumental.
Quan al topònim Lluçà no hi ha una versió
única; m’explicava el mantenidor del petit monestir romànic (canònica
agustiniana) de Santa Maria de Lluçà (s.
XII), que havia pogut comprovar en més d’una ocasió, que en els nombrosos dies
de boira que es succeeixen al llarg de l’hivern per aquestes contrades, feia el
camí des de Vic sota una boira intensa que persistia encara al creuar els Prats
de Lluçanès, per esvair-se en aquestes alçades del castell de Lluçà (893 m).
Això li feia donar per bona la derivació del mot llatí lucidus/um /a , lloc
lluminós; en la meva recerca trobava que Coromines li dedica quasi quatre
pàgines, sense però afirmar cap significat. Recull com possibles : a) mirar,
veure, i les seves possibles derivacions, mirador,.... b) renéixer, rebrotar (
s’anomenen també llucs, els rebrots ), i les seves possibles derivacions,
......
La tesis del Joan de Lluçà, s’hauria de poder
extrapolar als altres Lluçà de Catalunya: poble del municipi de Senterada [
Pallars Jussà ] situat a 748 metres alçada a l’extrem meridional de la Vall
Fosca; antic terme del Municipi de Talladell [ Urgell ] actualment agregat a
Tàrrega.
Lluçà, com l’au fènix, pot representar també aquesta voluntat de
rebrotar, de renéixer, que més enllà dels constants intents de genocidi;
romans, bàrbars, àrabs, espanyols, francesos,.... constitueix l’essència
d’aquest país nostre.
|
|
Lluçanès: Hi haurà comarca del Lluçanès
|
|
 Dels 13 pobles que configuren la comarca natural del Lluçanès, 8 han votat SÍ i 5 NO a través d’un procés participatiu dut a terme ahir diumenge dia 26.
Un total de 6.810 persones han estat cridades a votar.
La participació ha arribat al 55,15%. Els vots favorables obtenen un 70,73%, i els vots negatius un 26,44% del total.
Aquests han estat els resultats:
PARTICIPACIÓ PER MUNICIPI
Municipis
| Padró
| Vots emesos
| % Participació
| Alpens
| 244
| 173
| 70,90%
| Lluçà
| 229
| 166
| 72,49%
| Olost
| 1.037
| 395
| 38,09%
| Oristà
| 492
| 285
| 57,93%
| Perafita
| 370
| 170
| 45,95%
| Prats de Lluçanès
| 2.257
| 1.381
| 61,19%
| Sant Agustí de Lluçanès
| 83
| 44
| 53,01%
| Sant Bartomeu del Grau
| 749
| 322
| 42,99%
| Sant Boi de Lluçanès
| 485
| 283
| 58,35%
| Sant Feliu Saserra
| 544
| 336
| 61,76%
| Sant Martí d’Albars
| 96
| 69
| 71,88%
| Sobremunt
| 73
| 40
| 54,79%
| Santa Maria de Merlès
| 151
| 91
| 60,26%
| TOTAL
| 6.810
| 3.756
| 55,15%
|
|
|
Lluçanès: La cripta d'Oristà
|
|
 Entrava a l’església de Sant Andreu d’Oristà, pocs minuts desprès de les 12,00 hores, l’ofici dominical havia començat, i ens va semblar - a la meva esposa i a mi - atès el fet que l’oficiant està d’esquena a la porta, més prudent quedar-nos en aquell lloc fins a l’acabament de la Santa Missa.
En acabar ens vàrem saludar amb el Ramon, l’empleat municipal que m’havia facilitat el telèfon de la parròquia, i que farà d’enllaç entre Mn. Àngel Franquesa Burdó, i jo.
Hi ha en relació a aquesta església una minsa informació que arreu trobeu repetida, i que en síntesi diu:
Documentada al segle X, però renovada a finals del segle XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques.
La primera notícia que se'n té és del 923 quan pertanyia al castell d'Oristà.
Durant el segle XVI es van haver de fer reparacions pel mal estat d’alguns elements de l’església. La primera vegada que es parla d’una cripta romànica és al 1589.
Un segle més tard es va construir una església nova, el cor de la qual va quedar molt insegura i va ser enderrocada, de manera que la cripta va quedar amagada, però gràcies a la descripció acurada que en va fer el bisbe Pascual durant la seva visita al lloc del 1358, es va poder trobar l'any 1969. La única part romànica que ha subsistit és la cripta, situada sota el nivell del temple. Impressiona per la seva puresa arquitectònica. La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al seu darrera. De planta rectangular, la meitat de la qual no té columnes per a aguantar el sostre. Hi ha tres naus longitudinals dividides per columnes enllaçades per arcs de mig punt i a cada quatre elements de suport s’alça una volta d’aresta. Només queden cinc de les columnes originals quatre de les quals estan en un costat del temple i una al bell mig d'ell.
|
|
Lluçanès: De Perafita a Sant Martí d'Albars
|
|
 Ens havíem arribat fins a Perafita per comprovar no tant l’absoluta idoneïtat quan al topònim, com constatar que al Passatge Sant Agustí, s’hi troba encara el forn Franquesa, origen de les mes que llegendàries coques de Perafita. En faríem degustació, i n’adquirirem per la família; cal fer-ho, oi?
Ens explicaven alguna dada de l’església parroquial, tancada, com la major part d’edificis religiosos, amb pany i forrellat:
La primitiva església parroquial, també dedicada a Sant Pere, era romànica, probablement construïda al segle XI. D’aquesta església només en resta el timpà, que es guarda a l’interior. Al segle XVI estava molt deteriorada i segurament s’havia fet petita per al servei dels fidels de Perafita. Per això s’encomanà un projecte de construcció d’una nau lateral. Al segle XVIII, potser després de l’incendi que patí el poble, es construí una església parroquial de nova planta, molt probablement, en el mateix lloc de l’anterior. L’edifici actual és barroc, té capelles laterals, façana a ponent i campanar a l’esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s’hi construí fou destruït l’any 1936 durant la guerra civil. Després de la guerra es construí un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vaticà II. Pel novembre de l’any 1993 s’inaugurà una nova decoració del presbiteri amb unes magnífiques pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb al·legories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de Perafita. Aquesta decoració és amb una creu de sobre l’altra dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jesús crucificat, Talles de l’escultor Pere Sala. Aquest timpà formava part del portal de la primitiva Església Parroquial romànica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timpà veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels símbols dels Evangelistes. L’àguila, símbol de Sant Joan Mateu, s’endevinen a la part superior del timpà. A la part inferior hi havia les figures del brau alat símbol de Sant Lluc, i el lleó símbol de Sant Marc. La seva realització es pot situar a la segona meitat del segle XII. El timpà romànic de Perafita fou emplaçat a l’interior de l’església parroquial el mes d’agost de 1987 per a evitar-ne la degradació total.
|
|
Lluçanès: Abadia Superior Sasserra. El castell de sorra
|
|
 La denominació actual d’aquest “castell de sorra”, com ho defineix encertadament el Xavi Masramon Muntadas, de la propera casa de Vallgatina, en terme però d’Oristà, és Badia. La denominació del títol la trobem en un capbreu de bens del Priorat de Lluça de l’any 1434.
Quan al topònim atesa la seva pertinença a l’església, el podem derivar del mot Abad; “Abadia, lloc que està sota el domini de l’Abad”; la casa passarà a dependre del Monestir de Santa Maria de l’Estany que va patir entre els anys 1362 i 1436 un període de greus tensions, que propiciarien que l’any 1395 s’incendiés l’edifici del Monestir, i la comunitat marxes de l’Estany durant 41 anys. Fins l’any 1596 dependrà de la Baronia de Lluçà.
Arribàvem fins al pla de Badia en el vehicle tot terreny del nostre sherpa Xavi Masrramon Muntadas; des de l’indret veiem Sant Feliu Sasserra; la casa de Vallgatina, i lleugerament a l’esquerra més al fons, la gran casa de la Serra de Degollats, en terme de Santa Maria de Merlès.
|
|
Lluçanès: Molí de Vallgatina, en el naixement de la riera de Relat
|
|
 Pensava en el gat mesquer geneta o geneta (Genetta genetta), mentre conduïa per camí de terra que ens menaria fins a Vallgatina.
El seu origen és africà i, tot i que en època dels romans i dels egipcis se sap que era mantingut com un animal domèstic, i es creu que va ser introduït a la península Ibèrica pels àrabs, que també l'utilitzaven com un gat domèstic.
Encara que el seu aspecte sigui semblant al d’un gat, no estem parlant d'un felí, sinó que pertany a la família dels vivèrrids, que és més a prop de les mangostes africanes que no pas dels gats.
Ara és un animal que està protegit i que és present als boscos de la Catalunya central, tot i que a mesura que arribem a zones muntanyoses la seva presència va decreixent fins a desaparèixer als estrats subalpins.
|
|
Lluçanès: La Tor de l'Aspà
|
|
 A les vuit trenta hores del matí sortíem la Maribel i jo des de Sant Bartomeu del Grau cap Alpens.
Arribant vam aparcar el cotxe i ens vam dirigir a la fonda a fer un bon esmorzar. Volíem visitar l’ermita de la Tor de l’Aspà i vam preguntar al propietari si sabia por on havíem d’anar i si estàvem molt lluny del nostre objectiu. Ell em va mirar als ulls i em va dir:
- Però vosaltres camineu?
- Sí – li vaig respondre molt segura de mi mateixa – caminen una o dues hores cada dia. Està molt lluny aquesta ermita?
- A uns vuit quilòmetres. Però allà només hi ha una casa de pagès i una ermita.
No s’acabava de creure que volguéssim anar a aquell lloc.
- Quin cotxe porteu?
- Un BMV.
- En aquest cotxe només podreu fer un recorregut de dos quilòmetres. Després l’heu de deixar i continuar a peu. Però l’església no es veu des del camí. Està en mig dels pins.
- Nosaltres volem fer fotografies d’aquesta ermita- li vaig respondre.
Ara l’home ja semblava convençut i, molt amablement, va escriure en un paper tot el recorregut que havíem de fer.
|
|
Lluçanès: 2n Concurs Fotogràfic “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys”
|
|
 El Consorci del Lluçanès convoca el 2n concurs de fotografia pel calendari 2011. Aquest any porta per títol “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i té com a objectiu la publicació de les obres guanyadores al calendari del Lluçanès 2011. Es pretén aconseguir la millor fotografia de cada municipi.
BASES DEL CONCURS
1. Objecte
L'objecte del concurs és destacar fotogràficament qualsevol dels punts del territori que pugui recordar, identificar, interpretar el Lluçanès de fa 400 anys.
2. Temàtica
El nom del concurs és “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i aquest inclou: paisatges, racons, elements patrimonials, culturals, productes locals, festes, etc. Per tant, totes les fotografies hauran d'estar relacionades amb aquesta temàtica.
|
|
Lluçanès: Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Romànica de planta circular
|
|
 Sortíem a les 7,00 de la Plaça Granados de Sabadell, el Feliu, el Santiago, i l’Antonio, recolliríem al Tomàs a la cruïlla de la benzinera de la N-150, de camí a l’autopista Barcelona-Manresa; en aquella hora del mati feia un fred intens; gaudiríem molt del viatge aquest dissabte del mes de novembre que se’ns presentava clar i espaït.
Aniríem veient Sant Pere Sacama, Montserrat, les runes de Vallhonesta, el penya-segat de Castellvell i el Vilar, fins al peatge i el subsegüent control dels mossos d’esquadra, que superaríem el primer mitjançant el lliurament dels 3,35 Euros, i el segon perquè potser ni el vehicle ni els seus ocupants vàrem despertar l’interès de la patrulla [ trobo contradictori haver de pagar per circular, i trobar-te aturat una vegada i altra en el mateix lloc en ares d’una seguretat més que qüestionable ] la Mare de Déu del Carme de Periques, advocada de tots aquells que viatgen per l’eix del Llobregat, vetlla sens dubte per nosaltres; el termòmetre oscil·larà entre els 3 i els 4 graus en el darrer tram del nostre trajecte en el que lentament el sol realçarà amb la seva lluminositat primer Sant Esteve de Sallent, i tots i cadascun dels nuclis de les antigues colònies tèxtils; Balsareny, Navas, Puig-Reig, fins a Gironella on agafarem el trencall a Prats de Lluçanès, la blancor dels camps en les zones obagues dona fe de les primeres gelades per aquests paranys.
|
|
Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
|
|
 Mn. Àngel Franquesa Burdó, prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica d’una Comunitat de Donades [*] a l’emparà de La capella de Sant Nazari.
La Comunitat de Donades de la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra per atendre les seves necessitats.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
Les restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització. No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.
Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí fins a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers; trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA, i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.
Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba.
L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort. |
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9257421
impressions des de maig 2005
|
| Dijous, 24 de gener | | · | "A carn, a carn" el crit de Rocaguinarda |
| Dimecres, 31 d'octubre | | · | Entren en funcionament 4'2 quilometres d'una nova carretera |
| Dilluns, 04 de juny | | · | Calderes de biomassa a edificis públics |
| Dissabte, 24 de març | | · | Andreu Riba tornarà a encapçalar la llista d'ERC a Sant Feliu Sasserra |
| Dimarts, 06 de febrer | | · | Sant Feliu Sasserra presenta l'inventari del seu patrimoni |
| Dilluns, 05 de febrer | | · | Prats recorda la crema que va patir l'any 1714 |
| Dimecres, 31 de gener | | · | Oferta turística de la comarca en una web |
| Dimarts, 30 de gener | | · | Bruixeria, bandolerisme i transhumància |
| Dimecres, 27 de desembre | | · | Prats espera arribar a la trentena de marxants |
| Dijous, 16 de novembre | | · | Sant Feliu Sasserra construirà un centre d'interpretació de la bruixeria |
| Dimecres, 18 d'octubre | | · | L'Ajuntament de Prats de Lluçanès redacta un nou POUM |
| Divendres, 01 de setembre | | · | Lluís Llach oferirà un concert a Prats |
| Dijous, 15 de juny | | · | Quatre dotacions de bombers continuen remullant el foc d'Oristà |
|
|
Portada 
