Festa de La Cabra d'Or 2011
Data Dilluns, 08 d'agost a les 20:46:21
Tema cultura



CONTEXT SOCIAL DE LA FESTA

Tot i la greu crisis que arrossega la vila de Moià, els ciutadans es veuen amb força i ànims per a superar aquest greu daltabaix econòmic i de nou ho demostren amb la insistència de col·laborar conjuntament entre ells per tal de millorar certs aspectes del poble. Aquest cop es tracta de la festa major; sense disposar de cap ajuda econòmica, una important quantitat de persones s'han tornat a trobar per segon any per a repetir l'exitosa festa de la cabra d'or. Una festa tradicional i medieval creada i nascuda desinteressadament per variades persones de la comarca i que s'inaugurà l'any passat per tal de donar un impuls a la festa major moianesa. I així fou, l'impuls va ser molt exitós, van participar-hi un importantíssim nombre de persones, tant a l'organització com en assistència a la festa.

Un cop més es demostra que els mitjans humans poden tenir més força i més influència que els mitjans econòmics, i que un altre filosofia d'organització d'actes festius i culturals existeix i funciona. Vista la situació econòmica del poble i el país, ens hi haurem d'acostumar i l'haurem de practicar amb insistència si no es vol deixar de fer el que a molts ens encanta.

EXPLICACIÓ DE LA FESTA

La llegenda de la cabra d'or de Moià es convertirà de nou aquesta festa major en dos dies d'actes de caire medieval. Les activitats, que es duran a terme el dijous 11 i el divendres 12 d'agost, giraran entorn de la història de la cabra d'or, una figura molt valuosa que es diu que resta enterrada al castell de Clarà i que confereix a qui la posseeix una força sobrehumana i una virilitat fora de mida.

Els actes començaran dijous amb el pregó de la cabra, que animarà els moianesos a dirigir-se cap al castell de Clarà a buscar el tresor. A més, aquells que ho vulguin podran passar la nit al recinte del castell on es buscarà la cabra a partir d'un joc de nit. L'endemà al matí es portarà la troballa fins al balcó de l'ajuntament de Moià perquè tot el poble sàpiga que s'ha trobat la figura. A la tarda, després d'una multitudinària cercavila, s'entregarà el tresor al senyor feudal de Planella, que, segons la història, havia demanat la cabra d'or a canvi de no utilitzar el dret de cuixa amb una de les donzelles més boniques de la comarca. Tal com continua el relat, el senyor de Planella es voldrà quedar la cabra i també voldrà passar la nit amb la noia. Per això, els moianesos podran dirigir la seva ira apedregant el noble. Això sí, amb pedres de cartró. La festa s'acabarà amb un gran sopar medieval a la plaça Major, on l'any passat van assistir-hi més de 500 persones.

Per amenitzar la jornada s'han creat expressament cinc balls, musicats per la banda àuria, una banda de moianesencs creada l'any passat a propòsit de la festa. Aquest any qui vulgui podrà comprar el CD que s'ha editat.

La iniciativa de la Festa de la Cabra d'Or ha sorgit d'un grup de persones del poble que entre d'altres organitza la Festa del Porc i que ja feia anys que creien que "faltava una festa tradicional durant la festa major, arrelada al poble i al país".

Així doncs, sense mitjans econòmics però amb molta il·lusió i empenta, aquest any es repeteix la festa que tant d'èxit va tenir l'any passat, amb intenció de consolidar-la i arrelar-la als vilatans de la vila i a tothom que hi vulgui participar.

PROGRAMA

Dijous, 11 d’agost.

19:00 h.

A la Plaça Major

LA LLEGENDA DE LA CABRA D’OR

S’explicarà la llegenda de la cabra d’or i es dirà als vilatans que la vagin a buscar al castell de Sant Andreu, i així poder alliberar de les urpes del malvat senyor de Planella a la promesa del jove Bernat.


19:30 h.

SORTIDA CAP AL CASTELL A LA RECERCA DE LA CABRA

Caminada popular cap al castell de Sant Andreu. Un cop allà: Sopar de carmanyola, joc de nit per trobar la cabra... Porta’t el teu sopar i el lot perquè junts puguem buscar la cabra. Quan fem la gran troballa ho celebrarem amb musiqueta de la bona!


Divendres 12 d’agost.

10:00 h.

ESMORZAR POPULAR AL CASTELL

Menjarem coca i xocolata per agafar forces i refer-se d’una intensa nit de feina en la recerca de la cabra.


10:30 h.

Sortida a peu del castell en direcció a la vila.

Amb la cabra ja trobada es farà una
CERCAVILA fins a la Plaça de Sant Sebastià.

A partir de les 12:00 h.

Plaça Sant Sebastià.

Activitats infantils, jocs i tallers per esperar la cabra. Farem un
TALLER DE ROCS, que serviran a la tarda per apedregar al malvat Planella. Cal que tots els nens, i no tant nens, que vulguin participar-hi portin diaris vells de casa.

12:30

ARRIBADA A L’AJUNTAMENT

Es deixarà la cabra a l’entrada de l’Ajuntament perquè els vilatans la puguin veure durant el migdia. Farem un ball per celebrar la troballa d’aquest tresor tan preuat!


19:00 h.

CERCAVILA DE LA CABRA.

Sortirem de l’ajuntament en cercavila, per portar la cabra al senyor Planella i així rescatar a la donzella presonera. El recorregut serà el següent: C. Sant Sebastià, C. Sant Josep, Plaça del Colom, C. Comerç, C. Sant Antoni i Plaça Major.


20:00 h.

Arribada a la Plaça Major: REPRESENTACIÓ TEATRAL

En Bernat, que ha trobat la cabra, la entregarà davant de tot el poble al senyor de Planella per rescatar la seva promesa.


20:30 h.

APEDREGAMENT DEL SENYOR PLANELLA

El senyor Planella ha traït en Bernat i s’ha quedat la cabra i la noia. El xicot promet venjança i ajudat de tots els vilatans esperarà al senyor Planella al Carreró de la Cansalada per apedregar-lo.


21:00 h.

A la Plaça Major

SOPAR MEDIEVAL

Farem una gra festa com a celebració del casament d’en Bernat i la Dolça. El sopar serà medieval, cada persona que vingui a sopar podrà gaudir d’un vestit de l’època. També gaudirem d’un àpat medieval, coberteria i decoració de l’època, etc.. també hi haurà actuacions.

Durant el sopar es farà una rifa de paneres amb productes medievals cedits per l’ABIC.
  • Compra de tiquets fins el dia 7 d’agost. Llocs de venda: Can Carner i Sabateria Calceus. Places limitades. Preu: Adults: 20 €. Infantil: 10 €.
  • També podràs comprar el CD amb la música de la cabra d'or, tocada per la Banda Àuria, als mateixos punts de venta!
  • A partir de les 16:00 h. a la Plaça Major, recollida dels vestits del sopar medieval. Caldrà presentar els tiquets corresponents.
23:00 h.

Plaça Major

BALLS DE LA CABRA D’OR AMB LA BANDA ÀURIA

Vine a veure i a gaudir de les músiques i les danses creades especialment per la festa de la Cabra d’or. Balla amb nosaltres!


Acabarem la nit amb l’actuació del DJ Sr. CABRIT.


LA GAIREBÉ VERITABLE HISTÒRIA DE LA CABRA D’OR

Recopilada i adaptada per:
Ramon Tarter i Fonts

L’any 826 el noble Aissó va revelar-se a la Plana de Vic contra els comtes francs que governaven Catalunya. Els rebels d’Aissó, varen assolar tota la Catalunya Central deixant pràcticament despoblades les actuals comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Osona. El Rei franc va enviar en contra seva un gran exèrcit comandat pel governador franc del comtat de Barcelona, Bernat de Septimània, que va anar arraconant els revoltats. Aissó va demanar ajuda a l’emir de Còrdova, que li va enviar un gran tresor per ajudar a finançar la revolta. El tresor però, no va arribar a temps. L’agost del 829 les forces d’Aissó, derrotades i perseguides pels soldats de Bernat de Septimània varen arribar a Moià, amb el temps just per refugiar-se a les runes de la vella torre de Clarano, enterrar el gran tresor que els havia fet arribar l’emir de Còrdova, i fugir. Aissó va ser encalçat per les forces de Bernat de Septimània, derrotat novament, fet presoner, executat pels francs i enterrat, junt amb els seus guerrers sota de l’antic dolmen de la Grossa.

Els més vells de Moià explicaven que, a més de grans quantitats de monedes d’or, l’emir de Còrdova va enviar a Aissó un amulet màgic: una cabra d’or que conferia a qui la posseís una força sobrehumana i una virilitat fora de mesura. Contaven també que l’esperit d’Aissó voltava de nit per les parets del castell de Clarà protegint el tresor i canviant-lo de lloc cada vegada que algú s’hi acostava massa.
.......

Han passat més de cinc-cents anys. Som el 1381, el castell de Clarà torna a estar abandonat. Els nobles de Planella, amos del castell per concessió del comte de Barcelona i Rei d’Aragó, s’han traslladat a viure al casal de Castellnou, més confortable i adequat al poder de la família. Aquest mateix any en Pere de Planella compra al Rei tota la vila de Moià a més de moltes altres terres i castells. Ara és l’amo de terres i persones i tothom s’ha de sotmetre a la seva voluntat.

Els més vells de Moià diuen que només hi pot haver una explicació per la gran fortuna d’en Pere de Planella: ha fet un pacte amb el dimoni i ara domina l’esperit d’Aissó que guarda el tresor. També diuen que de nit se senten sorolls estranys sota els camps de Moià: en Pere de Planella, proveït de la força sobrehumana que li confereix la possessió de la cabra d’or, ha construït una mina que comunica Castellnou amb el castell de Clarà i així, per sota terra, pot anar i venir d’un castell a l’altre per recollir, sempre que en tingui necessitat, parts del tresor, que, sota el seu domini, guarda l’esperit d’Aissó.

Com a vassall del Rei, en Pere de Planella ha d’acompanyar-lo en els seus viatges i campanyes militars formant part de la Cort Reial i per això passa gran part del temps lluny del seu castell. Quan això succeeix deixa com a governador de Castellnou el seu mig germà: en Guil·larà de Planella, personatge malcarat, violent i, per sobre de tot, envejós. En un d’aquests viatges succeeix un fet que canviarà la història.
......

En Bernat de Prat Sobirà és un dels pocs pagesos lliures que queden a Moià. Quan Planella va comprar el terme ell va quedar-ne exclòs, ja que el Rei, segles enrere, per recompensar els serveis d’un avantpassat seu, li va concedir la plena possessió, sense possibilitat de cap altre domini, de les seves terres i de totes les que poguessin adquirir els seus descendents.

La Dolça de Casals, la donzella més bonica de la comarca, s’ha compromès en matrimoni amb en Bernat. Per poder casar-se han de complir un tràmit: com que els Casals estan sota domini dels Planella, per poder contraure matrimoni necessiten el seu permís i això comporta una cosa: els Planella tenen, segons els mals usos, el dret a cuixa. Tenen dret, si volen, de passar amb qualsevol noia de les famílies que estan sota el seu domini la primera nit després de casada.
........

Els diumenges al matí, en sortir de missa, els Planella tenen per costum impartir justícia i atendre les peticions dels vilatans. Cada diumenge, doncs, a la porta de l’església, en Pere o en Guil·larà de Planella s’asseuen a la seva cadira rodejats dels seus guàrdies personals per escoltar les demandes i les queixes dels seus súbdits.

Aquell dia el pare de la Dolça i els dos promesos varen anar a demanar la preceptiva llicència per contraure matrimoni. En Guil·larà no hi va posar cap inconvenient però, veient com era de bonica la noia, va exigir poder gaudir del dret a cuixa. Tant el pare com el promès s’hi varen oposar, ja que aquest dret gairebé ja cap noble el feia servir pels problemes i les revoltes que comportava el greuge que això representava per a les famílies.

En Guil·larà però, es va mantenir ferm. No podia de cap manera deixar escapar la possibilitat de passar una nit amb la noia més bonica que hi havia a la contrada. Malgrat tot, per evitar un possible conflicte i augmentar l’odi que els seus vassalls sentien envers ell, va oferir al promès de la noia una possibilitat per renunciar a aquell dret: en Guil·larà sospitava que el seu germanastre havia trobat el tresor d’Aissó i la cabra d’or i ell volia també gaudir de les propietats màgiques que conferia la cabra al seu possessor, especialment el do de la virilitat, ja que la natura l’havia dotat d’un membre més aviat escarransit. Si en Bernat anava a les runes de Clarà, trobava i li lliurava la cabra d’or, ell renunciaria a posseir la noia. Mentrestant, però, la Dolça seria feta presonera a Castellnou i només seria alliberada quan en Bernat li entregués la cabra d’or.

En Bernat, els seus germans i tots els mossos de casa seva varen dirigir-se a les runes de Clarà a la recerca de la cabra d’or. No sabien ben bé què buscaven però varen resseguir les runes i varen remoure totes les pedres fins que varen trobar, dissimulada a sota uns esbarzers, l’entrada de la mina. Allà, en un soterrani fosc i humit, a sobre d’una roca hi havia la cabra. Tot encomanant-se a Déu en Bernat va abalançar-se sobre la roca i en el moment de tocar l’estàtua es va sentir posseït d’un gran força, i, mercès a aquesta força, amb tan sols un salt va poder sortir del soterrani amb la cabra entre mans i just abans que l’esperit d’Aissó fes rodolar una gran roca per tancar l’entrada al soterrani i l’ensorrés, colgant per sempre el que restava del tresor.

El diumenge següent, a la plaça, davant de tot el poble, en Bernat va lliurar la cabra d’or a en Guil·larà de Planella però aquest no va complir la seva paraula, protegit pels seus mercenaris va marxar cap a Castellnou dient a en Bernat que no es preocupés, que ja li tornaria la noia una vegada hagués provat amb ella les virtuts miraculoses de la cabra d’or.
............

En Bernat, davant el que li havia fet en Guil·larà de Planella, va jurar venjança. L’odi es va encendre al poble fins al punt que el senyor de Planella només podia entrar a la vila d’amagat i fortament protegit pels seus mercenaris.

Els Planella, des de molt antic sempre havien tingut una casa a la plaça de Moià. Aquesta casa feia cantonada amb un carreró petit i estret anomenat el «carreró de la cansalada» que anava a desembocar a uns metres del portal de la muralla. En Guil·larà de Planella, per anar a la casa de la plaça sense ser vist, entrava sempre per aquest carreró, passava per darrere de les cases i entrava amb el cavall directament a casa. Això hi havia qui ho sabia i aprofitant aquest fet es va planejar la venjança.

Un diumenge de bon matí va sortir de Castellnou amb els seus mercenaris i, mentre aquests entraven pel portal de la muralla, en Guil·larà de Planella va dirigir-se, com feia sempre, cap al carreró, va obrir la portella i va entrar amb el cavall carrer enllà. Els qui l’esperaven varen tancar la portella al seu darrere mentre un munt de gent armada capitanejada per en Bernat de Prat Sobirà entrava al carreró pel cantó de la plaça emprenent-la a cops de roc amb el traïdor fins que va caure mort del cavall. Li varen tallar el coll i varen penjar-ne el cap en una de les teieres de la plaça.

A casa seva varen trobar la cabra d’or i per evitar que la possessió d’aquell objecte portés més desgràcies la varen fondre i de l’or que en va sortir se’n varen poder fer tres mil monedes, que era el preu que havien de pagar el moianesos al Rei per poder tornar a ser una vila lliure i no haver de dependre mai més dels Planella.
......

Hi ha qui diu que de les tres mil monedes d’or per pagar la llibertat de Moià en varen sobrar sis i que avui en dia, després de gairebé set-cents anys encara n’hi ha alguna de guardada aquí a Moià. Aquestes monedes conserven encara una mica del poder màgic de la cabra d’or i potser mirant l’entrecuix dels nois de Moià sabreu qui en guarda alguna...






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1094