moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

S’acaba la trajectòria política de Pasqual Maragall, els més aprofiten per glorificar-lo, em temo que fins i tot algú ens proposi d’elevar-lo als altars [ ni que siguin civils ].

Al llarg de la seva llarga dedicació a l’activitat pública, i més enllà de la vella història de les seves addicions ( mai provades, mai negades ), hi ha moments de difícil comprensió; perquè plega ara? , perquè va plegar de l’Ajuntament de forma intempestiva i se’n va anar a Itàlia ?.

Ens deixa el mot maragallada com afirmació i/o acció/ duta a terme de forma irreflexiva, o potser, en un moment en que hom, no te consciència plena del que diu, ho fa ?; per a la història mundial, la crucifixió segons P. Maragall, o allò de “ vostès tenen un problema del 3% “.

Ens deixa amb la sensació de que sempre s’ha mirat al país, i als paisans, una mica per damunt de l’espatlla; que està a un nivell “superior”, potser es mes ari que nosaltres, oi ?

Les ombres [ si no les explica de forma convincent ] al pas dels dies, acabaran cobrint la seva figura; de fet tothom te una explicació, a la seva marxa de la Generalitat, com la te respecte de la sortida [ en el seu dia ] de l’Ajuntament, i qui s’explica la seva estada italiana sense vincular-la a alguna història tèrbola ?

En Joan Maragall ens va deixar “ la vaca cega “, en la que curiosament tothom va acabar
veient-s’hi reflexat d’alguna manera. Avui, un altre Maragall, el Pasqual, ens escenifica el poema, i també tothom .- una vegada més – orfe de certeses, fa les seves particulars interpretacions.

Com en el poema, tot es força trist, oi ?

(A) Antonio Mora Vergés