Alegreu-vos, canteu amb joia, celebreu aquest dia maravellós
Data Dimarts, 12 de desembre a les 06:00:00
Tema cultura



La nativitat2. Recitatiu
/ Evangelista (Lluc II,1-6). Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Tots anaren a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria amb qui estava unit per acord matrimonial. Maria esperava un fill i mentre eren allà se li van complir els dies”.

La meva estimada esposa Anna Magdalena, havia posat una partitura en el meu llit de mort, la coral “Sóc davant el teu tron”, i em va mirar. La vaig cridar: Magdalena, estimada, vine i acosta't...! Jo tenia els ulls oberts. Ella, esglaiada per l'estrany tremolor de la meva veu, es va girar. La mirava, la veia! La recuperació de la vista, pocs instants abans de la mort, va ser l'últim do que Déu em va atorgar. Vaig veure una vegada més el sol, l'Anna Magdalena, alguns dels meus fills i néts i una bella rosa en la qual vaig clavar la mirada.

11. Recitatiu
/ Evangelista (Lluc II, 8-9). A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt.”


Hi ha coses millors allà, Magdalena, colors més formosos que el de la bella rosa, músiques que ni tu ni jo hem escoltat mai. Quan vaig sentir que la fi s'aproximava vaig demanar una mica de música. Tots es van unir fins a completar-ne les quatre parts de “Tots els homes han de morir...”. Mentre cantaven, vaig sentir una gran pau que m'alliberava ja de les misèries del món!

63.
Recitatiu / Soprano, tenor, alt, baix
. Quin poder tenen els terrors de l'Infern / Què pot el món, amb tots els seus pecats, contra nosaltres / Mentre Jesús ens protegeix amb les seves pròpies mans?”

Johann Sebastian Bach, l'anomenat Pare de la Música, va morir, oblidat i pobre a Leipzig el 28 de juliol de 1750, havent sofert de ceguesa els dos últims anys de la seva vida,  i de la qual es va recuperar poc abans de la mort. Pel nadal de1734, quan tenia prop de cinquanta anys, va estrenar a les esglésies Sant Nicolau i de Sant Tomàs, les dues més importants de Leipzig, l'”Oratori de Nadal”. Es tracta d’un petit cicle de sis cantates que narren la vida de Jesús des del seu naixement fins l’adoració dels Reis Mags. La primera cantata es titula:
“Alegreu-vos, canteu amb joia, celebreu aquest dia meravellós!”.

En el llibret, d’autor desconegut, es barregen cites bíbliques i poemes laudatoris. La seva estructura argumental, basada en recitatius, àries, duets, i cors, és molt similar a l’òpera, però els personatges no actuen, només canten.

Però més enllà de tecnicismes, l’Oratori evoca un món espiritual. Tot escoltant-lo, l’ànima, posseïda per la mateixa sensació que l’home empetitit experimenta davant la magnitud de les grans catedrals gòtiques, s’eleva, es confon amb els raigs de llum que traspassen els vitralls més alts i entra en contacte amb una esfera excelsa que l’acosta a l’infinit. Aquest és el mèrit de Bach: la seva música religiosa ens posa en contacte amb Déu.

43. Cor.
Cantem la teva glòria, Déu meu / T’alabem i et donem gràcies / El món sencer t’exalta / Perquè tu vols la nostra felicitat / Perquè avui / Les nostres súpliques seran escoltades / Perquè Tu ens omples de la teva benedicció.”

 © Antoni Ibáñez Olivares






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=463