Avantatges i dificultats de l’aprenentatge a distància
Data Dilluns, 20 de juny a les 06:00:00
Tema opinió



A principis de la dècada dels noranta del segle XX, segons un enquesta feta per la UNESCO a més de seixanta institucions d’educació a distància a l’Amèrica Llatina, quaranta-dos d’educació superior, es va constatar que de forma general s’ha mantingut el mitjà escrit com la columna vertebral del sistema d’ensenyament a distància, complementant la seva acció com un sistema d’assessoria acadèmica proporcionada per una xarxa de centres locals (en la UOC anomenats seus), on es produeix el contacte humà entre l’estudiant i l’assessor i on els mitjans audiovisuals col·laboren en el procés de forma complementària.

El terme educació a distància representa una varietat de models d’educació que tenen en comú la separació física entre mestres o personal docent i alumnes. Per tant, constitueix una solució instruccional per a aquelles persones que, per motius culturals, socials o econòmics, no s’adapten o no tenen accés als sistemes convencionals d’educació.

Els principals avantatges d’aquest tipus d ‘ensenyament són: flexibilitat d’horaris per part de l’alumne (això fà que pugui estudiar i treballar alhora), una revisió constant del material de suport i una bona avaluació continuada (que faran que l’alumne tingui el mínim de dificultat de comprensió, ja que d’ell dependrà exclusivament la seva progressió intel.lectual); i, per últim, la universitat tindrà menys despesa econòmica derivada del manteniment d’aules,professorat, etc., i per tant podrà ofertar titulacions acadèmiques a més baix preu.

Per altra banda, l’alumne haurà d’aplicar més esforç diari individualitzat, ja que rebrà menys feedback per part dels consultors de les matèries i els alumnes del mateix curs, les respostes als seus dubtes mai no seran immediates com en l’altre mètode d’ensenyament. A més, se li demanarà una forta adaptació a les noves tecnologies, perquè d’això en dependrà el seu aprenentatge durant tot el període lectiu.

Segons les experiències de molts alumnes que estan cursant els seus estudis a distància utilitzant diversos mitjans de comunicació, com poden ser la TV, la ràdio o les xarxes d’ordinadors, coincideixen en la importància de tenir una bona base del material de suport escrita en paper com a columna vertebral de l’ensenyament a distància.

La UOC apareix a principis dels anys noranta, en concret l’any 1994 quan un grup de gent de diferents àmbits, molts d’ells relacionats amb el món de la docència convencional, creuen que es pot ensenyar d’una manera diferent i, carregats d’il·lusió, comencen un projecte, el qual ja té més de deu anys i any rera any creix en qualitat, oferta educativa i nombre d’estudiants.

Si ens centrem en el model d’ensenyament de la UOC, podem dir que no hi havia cap model experimental d’educació a distància basat en un Campus Virtual. La UOC, doncs, va crear aquest model a semblança dels campus universitaris físics i el va desenvolupar per tal de trencar la barrera de la distància i fer molt més interectiva la participació tant d’alumnes com de professors en el dia a dia.

Si analitzem aquest entorn virtual, podem veure que està dividit en tres grans blocs: el primer bloc fa referència als serveis que es donen a l’estudiant i s’hi pot accedir a través d’un menú lateral a l’esquerra de la pantalla (inici, comunitat, aules, secretaria, recerca IN3, biblioteca, novetats i noticies); en el segon bloc, que és vinculat al primer, hi trobem tot el que forma part del dia a dia de l’estudiant: les aules amb les assignatures que fa, l’agenda i calendari d’activitats, la bústia personal, les últimes novetats i notícies vinculades al campus; també podrem veure qui hi ha connectat en aquells moments.
Per últim, tindriem un tercer bloc més informatiu i de configuració que el trobariem a la part superior de la web del campus on hi hauria les següents opcions: atenció a l’estudiant, cerca de persones, personalitza, ajuda, surt.

L’estudiant només haurà de disposar d’un ordinador d’última generació amb connexió a internet, per poder estudiar còmodament des de casa i així tenir accés a aquest Campus Virtual que hem desglossat anteriorment a grans trets.

Si creiem en aquest sistema d’ensenyament com hi va creure la gent que va iniciar aquest projecte, podem pensar que era un repte molt important per a ells ofertar els estudis d’informàtica com més aviat millor, ja que és just pensar que les carreres tecnològiques haurien de ser les primeres a tastar la seva pròpia medicina per tal de valorar tots els avantatges i inconvenients i així poder créixer en la millora dels continguts de la mateixa carrera.

La meva experiència com a estudiant és força gratificant, ja que crec que s’ha millorat molt la interactivitat entre els estudiants, creant espais de discussió com els fòrums de cada assignatura, buscant en l’avaluació continuada un seguiment de l’aprenentatge més curós i valorant més l’esforç del dia a dia.
Cal fer també una revisió constant dels materials de suport per tal de garantir la comprensió per part dels estudiants.

En conclusió, la UOC ha marcat una nova manera d’entendre l’ensenyament a distància basant-se en el seu propi model de Campus Virtual, desenvolupant l’autoaprenentatge de forma integral, buscant nous camins en el desenvolupament del coneixament, creant un teixit molt ben estructurat que fa que l’estudiant no se senti en cap moment abandonat i això fa que em pregunti:

Pot desaparèixer la formació presencial per la formació a distància? Som davant d’una nova revolució en el camp de l’ensenyament integral d’una persona?






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=48