Granera |
 |
|
|
Cova del Penitent-vista 81 vegadesDesembre 2021. La cova està uns cent metres a l'oest de la bauma del mateix nom i s'hi arriba primer si es baixa des del cingle on hi ha en punt d'observació d'aus. La bauma i la cova estan situades a la vall del torrent de Salvatges. És a un entrant a la cinglera de Salvatges, situada a sobre del camí de Salvatges i a l'est de la masia del mateix nom. La cova o coves son petites cavitats, una d'ella amb entrada i sortida, i vist des d'una mica a sota sembla una cara amb boca i ulls.
|
|
Cova de les Tutes-vista 134 vegadesFebrer 2021. Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula.
|
|
Cova de les Tutes-vista 72 vegadesFebrer 2022. Entrada a la boca principal que dóna accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat retícul de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cova. Es troba a la baga del Marcet, a la riba nord-est del torrent de les Tutes, damunt del camí del Marcet.
|
|
Bauma del Penitent-vista 432 vegadesJuny 2019. Es troba a la cinglera de Sauvatges, just a sota on comença el Torrent de la Font de la Teula o del Penitent. Expliquen que en aquesta bauma, hi havia viscut un ermità, el popular Peret de les Monges que volia ser sant. El campaner de Castellterçol, Nasi Codina, li deia el sant viu, i el ferrer Lluís Burés explicava que "si algú ha d'anar al cel, solament hi anirà el Peret".
|
|
Bauma del Penitent-vista 421 vegadesJuny 2019. Bauma de grans dimensions situada en el sector sud-oriental del terme, a llevant de la masia de Sauvatges o Salvatges. Té una llargada de 44 m i una fondària màxima de 9,5 m i està a 901 m d'alçada. És a la dreta del torrent de la Font de la Teula, al nord-oest del Pi de la Llagosta i al sud-oest de l'extrem meridional de la Serra dels Tudons, en el vessant sud-oest del Serrat de les Pedres i a prop i al nord del camí de les Febres.
|
|
Cova de Salvatges-vista 132 vegadesFebrer 2021. Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènech, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fissura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries.
|
|
Cova de les Tutes-vista 735 vegadesFebrer 2011. Interior de la cova. Està situada en el sector central-oriental del terme, a la vall del torrent de les Tutes. És a l'esquerra d'aquest torrent, al nord tant de la Carena del Marcet com de la Baga del Marcet i al sud-oest del Serrat del Calbó.
|
|
Coves del Salamó -vista 127 vegadesFebrer 2021. Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.
|
|
Cova de les Tutes-vista 119 vegadesJuliol 2021. La boca principal dóna accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat retícul de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció Sud, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre retícul, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables. Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis NNE - SSO que creuen un paquet de conglomerats eocens assentats sobre els gresos del mateix període.
|
|
Creu Parroquial-vista 777 vegadesAnys 50. Creu que es feia servir en les processons religioses a Granera.
|
|
Creu de Llebre-vista 96 vegadesOctubre 2021. Es troba al nord del barri de Baix, entre el serrat de les Forques i el Pedró, clavada damunt d'una roca natural de la zona del collet de Llebre. El nom del coll, i per extensió de la creu, prové d'un fet ocorregut a Granera que està relacionat amb el món de la bruixeria. Temps enrere, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre en el punt on hi ha la creu. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu commemoraria aquest fet.
|
|
Creu de la Santa Missió-vista 696 vegadesMarç 2015. Es troba situada en el turó de la Torra.
|
|
| 149 fotos en 13 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
5 | |
|
|
|
|
|
|
|
