Castellcir |
 |
|
|
Cobert de la Datzira-vista 778 vegadesAgost 1998. En el seu interior s'hi troben unes antigues tines de vi i d'oli.
|
|
Cobert de la Datzira-vista 798 vegadesMarç 2006. S'està refent aquest cobert, a on abans hi havia hagut unes tines, per tal de poder-li donar altres usos.
|
|
Coll de Marfà-vista 119 vegadesJuny 2021. Ruïnes de la masia que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. Als documents més antics apareix denominada com a "el Coll". Fou habitada fins a mitjan segle XX.
|
|
Cova de la font de la Tosca-vista 113 vegadesGener 2021. La cova està formada per dos grans moles de pedra, en una d'elles hi ha la font, és com una gran bauma que va tenir un despreniment i durant moltes dècades es va creure que la font de la Tosca havia desaparegut.
|
|
Creu de la Santa Missió de Santa Coloma Sasserra-vista 11 vegadesNovembre 2012. Creu de ferro forjat, amb base amb quatre peus a mode de fulles i els dos eixos decorats amb cordons de filigrana concèntrics i els extrems rematats amb motllures. Al centre dels dos eixos hi ha una placa en forma de rombe delimitada per dos cordons, de la que surten tres espines. Inscrit en aquest rombe mitjançant punts que perforen la placa es llegeix STA MISION i la data no es veu sencera però s'intueixen els números 19_7. Es troba en un pedestal de base rectangular, a la zona enjardinada just davant la porta de l'església, a la dreta del cementiri.
|
|
Creu de la Missió de Sant Andreu -vista 9 vegadesMaig 2025. Creu llatina de ferro amb els extrems arrodonits. Per sobre la línia horitzontal hi ha la data 1940, i una mica més amunt descansant sobre la línia horitzontal a mode de banda, es llegeix STA MISION. Es troba situada a la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. Les santes missions eren una sèrie continuada d’activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d’un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants.
|
|
Creu de Santa Coloma-vista 859 vegadesAbril 2006. Creu i rectoria de Santa Coloma Sasserra. La base de la creu és de pedra, la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat.
|
|
Dolmen de la Clusella -vista 272 vegadesFebrer 2020. Es troba a uns 500 metres al nord-oest de la masia de la Clusella, a la Vall de Marfà. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l'Edat de Bronze, entre el 2000 i el 1500 aC. Té la forma de cista rectangular tancada. Hi ha cinc lloses, les dels costats més altes que les del costat sud. La llosa de la coberta ha desaparegut. Es conserven restes del túmul circular, molt erosionat. Hi aparegueren algunes peces dentals.
|
|
Dolmen del Verdaguer-vista 234 vegadesDesembre 2016. És una cista rectangular tancada que amida 1,30x0,70 m, amb quatre lloses de gran mida, la de la coberta desplaçada. El túmul és de forma ovalada, malgrat que es troba desdibuixat pels treballs agrícoles. Està orientat d'est a oest a uns cent metres de la Casa Nova del Verdaguer. Les restes antropològiques associades estaven composades per nombrosos ossos mal conservats i noranta dents, onze d'elles de nen. Anaven acompanyades de vuitanta-nou fragments informes de terrissa llisa de pasta vermellosa i negrosa amb desgreixant molt groller, un fragment de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions, vint-i-dues peces de collaret (os, pecten i una de bronze) i un fragment de botó amb perforació en V. Per la tipologia del monument i pels materials recuperats durant l'excavació se li atribuí una cronologia dins del calcolític. Fou descobert i excavat per L. Sala, J. Surroca i R. Batista l'any 1960 i durant la visita realitzada el mes de desembre del 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va comprovar que el seu estat és el mateix que el de les revisions anteriors (1992).
|
|
El Bonifet-vista 723 vegadesJuliol 2010. Casa de pagès situada prop de la parròquia de Santa Coloma Sasserra.
|
|
El Bosc-vista 879 vegadesMarç 2009. Casa pairal i l'era d'aquest gran mas.
|
|
El Giol-vista 990 vegadesTardor 2004. La gran masia del Giol situada en un bonic paratge. Té afegida l'esglesiola de Santa Coloma Sasserra.
|
|
| 201 fotos en 17 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
5 | |
|
|
|
|
|
|
|
