L’havíem
visitat l’any 2008, quan malgrat les senyals evidents, quan parlàvem de
‘crisis’, ‘ d’excés’, de ‘corrupció’,... tothom et mirava de forma
displicent, com qui et perdonava la vida.
La
toponímia en explica d’aquest Mas de la Rodoreda, documentat des del 957 - etimològicament derivat de rodor (=roldor)
amb el sufix –eda indicador de lloc
abundant d'aquesta planta. El Roldor, que es coneix també com ‘emborratxacabres’
, em feia pensar que les nostres ‘elits’, potser, n’han fet un consum excessiu, oi?
El mas
està situat prop del camí que porta a l'Estany.
Diverses
llindes indiquen una renovació important en el segle XVII (1630, 1642, 1636) i
també en el segle XVIII (1757).
La
descripció tècnica ens diu; casa de planta rectangular amb el carener
perpendicular a la façana. Consta de tres plantes, la superior destinada a
golfes, molt baixa. La façana és dominada per un gran portal de mig punt
adovellat amb grans carreus, i guardapols ornamentals. La gran finestra que té
al damunt té interessants ornaments de factura renaixentista. També està
ornamentada una de les finestres de les golfes. L'interior conté sostres amb
tortugues de guix i rajoletes de ceràmica al menjador principal. El recinte
queda tancat per un mur formant un terrat enlairat al cantó de ponent.
Fou la casa familiar de
l'arquitecte, historiador de l'art i polític Josep Puig i Cadafalch (Mataró,
17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). A mitjans del segle XX s'hi afegí un cos al cantó de
llevant amb els baixos porxats, que acaba amb una petita capella dedicada a la
Santa Creu, atribuïda al mateix Puig i Cadafalch.
Em
corroboren que l’esglesiola de la Santa Creu de la Rodoreda, i l’afegitó que la
uneix amb la casa la masia i la capella van ser
reformades per Josep Puig i Cadafalch, a partir de l'any 1943.
Ens
explicaven també que es beneïa l’església l’any 1951, i de ‘l’autoria’ suposada ens deien, que potser Puig i
Cadafalch en va ser l’autor "intel·lectual", però en cap cas, i de forma
rotunda, va assumir-ne la direcció efectiva de les obres.
Ramon
Cunill i Bastús (Barcelona 1900-1976), vidu de Pilar Puig Macià (+ Llafranc -
Palafrugell, 20-07-1970) va mantenir el culte a la Santa Creu fins a la data
del seu traspàs.
Les seves
filles - netes de Josep Puig i
Cadafalch, Maria Teresa i Maria Lluïsa Cunill Puig, s’enduien els objectes de
culte de la capella de la Santa Creu, quan decidien vendre la propietat. Avui,
aquell espai, exerceix de ‘Celestial Taller’.
Antonio Mora Vergés
Portada 
